|
Normalització lingüística (I): Del 1975 al 1994, evolució positiva
El novembre de 1975 va morir el dictador feixista Francisco Franco. Des d'aleshores la llengua catalana ha anat assolint un progressiu reconeixement i implantació en aquells àmbits que depenen directament o indirecta del poder polític.
Un extraordinari i molt recomanable article elaborat pel jurista i savi de l'Estatut Bartomeu Colom Pastor, titulat «L'Estatut lingüístic», publicat al número 3 de la Revista Jurídica de les Illes Balears, conté un exhaustiu repàs a la normativa i doctrina lingüística elaborada a través de les normes de l'Estat, de les Illes Balears, de les sentències dels tribunals i els dictàmens del consell consultiu.
D'una primera lectura se'n pot extreure una conclusió òbvia: la implantació de la llengua catalana ha anat en augment, de manera progressiva, des de 1975 fins a l'any 2003.
Encara a risc d'avorrir-vos, intentarem dibuixar amb paraules la línia ascendent que han marcat les successives lleis, reformes de l'Estatut, decrets i ordres des del 1975 fins al 2003: - Decret 1433/1975, de 30 de maig, regulador de la incorporació de les llengües nadiues en els programes dels centres d'educació preescolar i general bàsica (...)
- Decret 2929/1975, de 31 d'octubre, (...) permeté utilitzar aquestes llengües en els mitjans de comunicació, en els actes i les reunions de caràcter cultural, així com a les entitats locals sempre que l'ús fos oral i en l'àmbit intern tret de les sessions plenàries.
- Reial decret 2193/1979, de 7 de setembre, pel qual es regula la incorporació al sistema d'ensenyament a les Illes Balears de les modalitats insulars de la llengua catalana i de la cultura a què ha donat lloc.
- L'Ordre de 25 d'octubre de 1979 per la qual es desplega el Reial decret esmentat, els quals preveien la introducció de l'ensenyament de la llengua catalana i en llengua catalana a les Illes Balears.
- Reial decret 1111/1979, de 10 de maig, pel qual es regula l'ús de les diferents llengües en les actuacions de les corpoacions locals.
- Abans que es fessin les primeres eleccions generals, el 15 de juny de 1976, la majoria de partits polítics i de candidats que s'hi varen presentar signaren un pacte per a l'autonomia pel qual, entre altres punts, assumiren el compromís de dotar-se d'un estatut que permetés implantar l'ús oficial de la llengua catalana.
- L'Estatut de 1983 inclou un estatut lingüístic amb els principis següents: les Illes Balears són una regió amb característiques de nacionalitat que les institucions d'autogovern han de consolidar i desenvolupar. Denominació de la llengua pròpia com a llengua catalana. Qualificació de la llengua catalana com a pròpia de la comunitat. Unitat de la llengua compatible amb l'existència de modalitats lingüístiques. La llengua catalana és oficial. Ningú no pot ser discriminat per causa de l'idioma. Tots tenen el dret de conèixer i usar la llengua catalana. La normalització de la llengua catalana és un objectiu dels poders públics de la comunitat. La comunitat té competències per a l'ensenyament de la llengua catalana i per a la protecció i el foment de la cultura autòctona. La cooperació i la col·laboració amb altres comunitats de parla catalana per salvaguardar el patrimoni lingüístic comú. La institució oficial consultiva pel que fa a la llengua catalana és la Universitat de les Illes Balears.
- Decret 100/1990, de 29 de novembre, que regula l'ús de les llengües oficials de l'Administració.
- Ordre de 20 de juliol de 1990 (...) assegura que els ciutadans puguin ser atesos en català a l'Administració perifèrica de l'Estat, dret reconegut amb caràcter general pel Tribunal Constitucional en la Sentència 82/1986, de 26 de juny, entre d'altres.
La reforma de l'Estatut feta l'any 1994 va significar un pas endavant en l'evolució i la millora de l'estatut cultural (competències en matèria d'ensenyament i competències en matèria de mitjans de comunicació...).
El 1994 hi va haver el primer intent, des de la mort de Franco, de legislar de manera regressiva (Ordre Rotger), però la mobilització popular ho aturà a temps.
La setmana que ve seguirem repassant el procés.
|
