|
Ara és l'hora, blocaires
No hi ha dubte que aquest cap de setmana passat ha estat força importat dins el panorama polític mallorquí. El PSM, aquest partit tan estimat per molts, tan lloat també per segons qui quan els tords hi volen baixos, tan (...), ha hagut de prendre una decisió important i d'un abast que difícilment podrem mai saber si ha estat la més encertada o no. (La politologia té aquesta meravella o aquest entrebanc: has de prendre una decisió i mai per mai pots saber si és la més encertada o no perquè, en el moment que en descartes una, ja mai més no pots experimentar-la. Mai no pots saber empíricament si l'opció elegida és la millor de les dues, com a molt pots consolar-te pensant que fou encertada o no, però mai sabràs si és la millor). La decisió ja la coneixen tots: obrir la possibilitat de formar un bloc electoral a les pròximes eleccions autonòmiques a Mallorca i també obrir aquesta possibilitat a les candidatures municipals.
Jo pens que el PSM ha fet una aposta valenta i decidida. Segurament més empesa per allò que reclamava un potencial electorat que no motivada per una necessitat íntrinseca del partit. Decidida i valenta perquè se sabia o es podria preveure que aquest fet obriria algunes nafres que, fins al moment, només supuraven una mica, en el si del partit. Crec que la societat mallorquina -bé, ja podeu entreveure a qui em referesc amb aquest genèric- haurà d'aplaudir i valorar el gest del PSM. És evident que aquest bloc se sustenta en tres pilars: ecologisme, progressisme i sobiranisme, tres pilars que el PSM assumeix, defensa i defensarà en la seva praxi política. I aquest fet d'aplaudir i valorar el gest del PSM hauria de comportar, a parer meu, per part d'un bon nombre de blocaires, un gest de coresponsabilitat, d'assumir un paper important en la nova configuració política que tenim al davant. I aquesta coresponsabilitat passa per enfortir, de la manera que sigui, el PSM. M'explicaré: el PSM ha estat, al llarg d'aquests trenta anys d'història, el partit que ha abanderat el sobiranisme a Mallorca. I ho ha fet més enllà de conjuntures oportunistes o estructurals; ha donat fesomia i continuïtat a un projecte -amb el qual es pot discrepar legítimament en alguns aspectes, però que no es pot negar- molt assumible per aquest segment de gent on aquesta branca és primordial. Si desaparegués o s'aigualís el PSM, la societat mallorquina estaria òrfena d'un instrument polític per on viabilitzar les aspiracions sobiranistes. Cal tenir-ho ben present. Per tant, des d'aquest col·lectiu de gent que comparteix la idea sobiranista com a prioritària però no exclusiva del projecte, calen idees, calen esforços, calen persones que empenyorin part del seu temps i hi donin una mà al PSM. No estaria de demés que aquesta gent, si no entra directament al partit, s'articulàs en una mena de plataforma, similar als Ciutadans pel Canvi de Catalunya, que fes costat al PSM i fins i tot des d'on sortissin candidats per fer unes llistes plurals, renovadores i atractives per a la societat illenca. Per altra banda, cal també evitar un estereotip: el Bloc com a instrument a l'esquerra del PSOE. Això és una simplificació del projecte i, si voleu, una residualització. I les residualitzacions no són bones, diria i tot que són, d'entrada, perdedores. El Bloc ha de ser un projecte que vagi més enllà d'on no arriba el PSOE. El matís és important. No és tant situar-se més a l'esquerra, en termes diguem-ne marxistes o convencionals, com anar més enllà; anar allà on el PSOE, per la seva vocació estatalista, mai no arribarà. No cal necessàriament ser més esquerrans que el PSOE, cal ser més sobiranistes. I també cal ser més ecologistes, aspirar a una societat molt més sostenible. En aquests moments, ho veim clar tots cada dia, la societat mallorquina necessita més que mai d'aquests dos components: sobiranisme i ecologisme. Jo no estic prou capacitat per vaticinar si l'ecologisme i el progressisme poden ser defensats i articulats políticament a Mallorca amb forces d'obediència estatal a l'esquerra del PSOE, però sí que crec que el sobiranisme interclassista, que s'ha convertit en el mascaró de proa del PSM, difícilment podrà ser articulat i defensat per una força política que no sigui el PSM. Crec que el gest de responsabilitat davant les necessitats de la societat mallorquina, per part del PSM, està fet, ara pertoca als blocaires de bona voluntat esser coresponsables amb la decisió presa.
|
