|
PSM sí, Bloc també
No crec que ningú vagi sortir content de la cloenda del congrés del PSM. Tal i com han reflectit les notícies d'aquests dies, darrere els aplaudiments per l'aprovació de les ponències i per l'elecció de la nova direcció del partit no hi havia l'alegria dels congressos anteriors, no es respirava l'entusiasme d'altres ocasions. De fet, tot el congrés ha estat impregnat d'un aire de gravetat, fins i tot diria de sofriment. Perquè més enllà del lloc on cada militant s'hagi situat en aquest debat, i al marge de les opinions que hagin fet decantar el seu vot en un o altre sentit, tothom era conscient de la transcendència de les decisions que s'han estat prenent durant dos dies. I si a això hi afegim que una part del partit ha optat per autoexcloure's i no prendre part activa en la nova etapa -i esperem que reconsiderin la seva decisió-, el sentiment de pesantor és inevitable. I tanmateix, estic convençut que, malgrat aquest moment difícil, s'inicia un procés de remuntada, i que la valoració de la principal decisió que s'ha pres -liderar la construcció d'un Bloc nacionalista i progressista-, només pot conèixer un increment sostingut i progressiu de suports i adhesions.
Internament, Gabriel Barceló i el seu nou equip han de prioritzar el guariment de les ferides obertes, explicar el nou rumb polític, si cal persona a persona, ser flexibles i generosos per tal que ningú no se senti menystingut. I externament, el missatge que el congrés del PSM envia a la ciutadania és alt i clar: en aquests moments d'indignació col·lectiva pels efectes de l'abassegadora i destructiva majoria absoluta del PP a les Illes Balears, en aquesta situació en què el govern Matas està capolant territori, patrimoni, llengua, identitat i qualitat de vida, la militància del PSM ha volgut escoltar la crida a la unitat d'acció de les forces nacionalistes i progressistes expressada des de sectors ben diversos de la ciutadania, i sobretot des de les entitats i organitzacions de la societat civil més preocupades i actives per promoure un canvi polític. La consegüent decisió -difícil, controvertida, però valenta i ambiciosa- de no presentar-se a les eleccions sota l'incert paraigua de les pròpies sigles sinó de promoure la confluència de sensibilitats i ideologies amb òbvies diferències, però amb moltes més coincidències i objectius compartits, obre una nova etapa no sols en el si del PSM, sinó en el mapa polític de Mallorca i de les Illes Balears, que pot fer trontollar tant la plàcida seguretat del bipartidisme PP-PSOE, com el còmode paper de partit frontissa d'UM.
De fet, no és casual ni innocent que els mitjans de comunicació que, d'una manera més descarada o més subtil, actuen com a altaveus mediàtics dels dos partits majoritaris a les Illes Balears, hagin fustigat amb crueltat la decisió de construir el Bloc nacionalista i progressista. Justament els mitjans i les plomes (no cal dir noms: tots ens coneixem) que d'una manera reiterada i invariable s'han acarnissat amb la ideologia i els objectius del PSM, ara entonen un cínic rèquiem, i profetitzen i lamenten la seva dissolució. No ho trobau descaradament sospitós? No trobau que, en realitat, això presagia l'èxit del revulsiu del Bloc?
Contra els profetes de mals averanys que anuncien dissolucions i defuncions, avui cal dir: PSM sí, Bloc també. Permeteu-me expressar el convenciment que el Bloc serà, precisament, la millor eina per a la consecució dels objectius del PSM, la millor garantia per a la seva continuïtat, la seva obertura, i el seu creixement.
|
