El PSM opina. 22/05/2006

El PSM del futur

Fa 30 anys, jo en tenia tres, va començar un projecte polític que es va batiar amb el nom de PSM. De les hores ençà el nacionalisme, d’esquerres i compromès amb la defensa del territori hi ha tengut un referent polític. Aquell projecte, que va tenir un naixement i creixement complicats, es va consolidar i va arribar a tenir gairebé un 15% de vots a les autonòmiques del 95. Després, del 99 cap aquí, els resultats electorals han anat baixant i d’ençà del 2004 aquell projecte està en un procés de renovació, complicat, però imprescindible.

De la mà de tota la gent que durant molt de temps hi ha fet feina, la influència del PSM a la societat mallorquina ha estat notable, i aquells valors de defensa de la llengua, la cultura i el territori s’han estès i en major o menor mesura, han estat assumits pels altres partits i per bona part de la societat.

Pens que el que al PSM no hem estat capaços de transmetre de la mateixa manera ha estat el discurs d’esquerres, i massa vegades se’ns ha percebut com un partit una mica coix, que no teníem un projecte prou complet, encara que el tenguéssim. Avui en dia, els principals valors del PSM: el nacionalisme, el progressisme i l’ecologisme són més vàlids que mai, i han de ser els fonaments de la renovació del PSM. Però és imprescindible fer-ne una nova lectura, i una de les primeres conclusions ha de ser la necessitat de fomentar el vessant d’esquerres, un vessant pragmàtic i efectiu, que ens dugui a demostrar que el PSM és un partit amb un projecte ben definit, útil per resoldre els problemes reals de la gent que viu aquí. De tota, parli la llengua que parli.

La immigració, la millora de l’estat del benestar, l’accés a l’habitatge, la defensa d’un model econòmic pròsper i, en definitiva, la necessitat d’una societat més justa, sostenible i equilibrada, són reptes que al PSM hem de posar en la primera línia del seu projecte. La defensa de la identitat i del territori, han de ser l’eix vertebrador d’aquest projecte ambiciós i seriós, un nou projecte que només podrà reeixir si aspira a ser gran i fort, a tenir una majoria social per poder arribar a governar i posar en pràctica les nostres propostes.

Per fer-ho, per assolir aquestes fites que acab d’esmentar, el PSM ha d’apostar per un projecte ferm però ampli, que sumi gent des del centre progressista fins a l’esquerra alternativa, gent cansada de veure com es governa el Govern o el Consell. L’únic camí és el de sumar un ventall ampli de l’esquerra i el nacionalisme, treballadors i empresaris, universitaris i gent sense estudis, gent jove i gent gran, nascuts aquí o no... El PSM no pot deixar d’aspirar a ser majoritari, no pot ser una esquerra dogmàtica o situada a un extrem, no pot convertir-se en una esquerra derrotada, pessimista, ni tampoc elitista. El PSM no pot ser una esquerra testimonial.

A una societat com la nostra, amb molta gent que viu més còmodament que els seus pares o padrins, amb molts autònoms, petits i mitjans empresaris, professionals liberals. A una societat on molts treballadors cerquen un major nivell de vida i un treball estable, però voten el PP, són necessaris discursos renovats, engrescadors, i sobretot, útils. Perquè tant en Matas com n’Antich ens obliden massa sovint en favor de Madrid. I així ens va, amb un dèficit fiscal espantós que no deixa que millori la qualitat de vida de la gent d’aquestes illes, no ens deixa recursos per a l’ensenyament, transport públic, habitatge, pensions, beques, immigració, potenciació de la nostra economia, actuacions mediambientals. Una llista massa llarga.

Ja he dit que amb el que crec és en sumar, però no puc concebre que el PSM s’hagi de dissoldre, ni crec en una coalició per al 2007 només amb Esquerra Unida i Els Verds. Aquest no seria el meu PSM. El meu PSM, gran, majoritari i pragmàtic, on hi ha de cabre tota l’esquerra, no està a l’esquerra del PSOE, i sobretot, és nacionalista. No m’imagín en Llamazares o en Frutos venint a fer campanya pel PSM.

Si a pobles com Santa Maria, Petra, Campanet, Vilafranca, Santa Eugènia, i ara Consell, Búger i Esporles aquest discurs ampli ha funcionat. Si el PSM ha aconseguit resoldre els problemes reals de la gent i a la vegada tenir la confiança de l’electorat per fer polítiques d’esquerres, nacionalistes i ecologistes, no veig perquè no ho hem de poder aconseguir per tota l’illa. Jo crec en el projecte que encapçalen en Mateu Crespí i en Jaume Sansó, dues persones joves, que renoven majories absolutes als seus pobles i que transformen la societat. Gent ambiciosa amb il·lusió, experiència i empenta. No seré jo qui tiri la tovallola, un projecte nacionalista d’esquerres gran és possible, només depèn de nosaltres.�