El PSM opina. 15/06/2006

Que Mallorca ens uneixi

D’aquí a un any arribaran les eleccions autonòmiques i municipals i els ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes tendrem l’oportunitat de decidir un canvi de govern. S’acosta l’ocasió d’acabar amb el règim que ha sumit el país en la depredació, la incompetència, l’especulació i la frustració.

Fa estona que sabem que derrotar el PP és imprescindible. Ara, a més, sabem que és possible. A Mallorca i Menorca el Partit Popular no té majoria absoluta i a les Illes Balears un sol diputat és la diferència entre un govern de dretes i un govern de progrés i nacionalista.

En aquest escenari una força política compromesa i responsable com és el PSM intenta per tots els mitjans aturar la destrucció del seu país i conduir-lo cap a la sostenibilitat, l’autogovern i la justícia social.

Després de tres anys d’un pacte PP-UM d’efectes devastadors i –en alguns casos– irreversibles, la gent no necessita ideologies exclusivistes matisables fins a l’infinit.

La gent nacionalista i progressista d’aquestes illes necessita un projecte polític concret, possible, engrescador, autòcton, ecologista, sobiranista, democràtic i participatiu. Aquest projecte fa 30 anys que existeix i es diu PSM.

Sortosament, però, no estam sols en la defensa de Mallorca i el missatge i les prioritats del PSM són compartides per altres forces polítiques i socials i, sobretot, per milers de ciutadans i ciutadanes cansats de veure que la força de la dreta és la unitat inquebrantable i que la nostra gran feblesa és la perpètua dispersió. Una pluralitat molt rica, és cert, però en aquests moments, no compta amb la presència institucional que hauria de tenir.

Hi ha gent que pensa que, 30 anys després de la seva fundació, el PSM continua essent un instrument vàlid. Jo també. Evidentment. Tant vàlid i necessari que l’hem d’engrandir i l’hem de voler compartir amb el major nombre de persones possible. Aquest és l’esperit del Bloc Nacionalista i Progressista. Una aposta valenta que arriba en un moment decisiu.

El BLOC, per tant, neix amb la voluntat d’arribar a ser un projecte col·lectiu, autònom i diferenciat, basat en el que compartim i, sobretot, eminentment pràctic. Un instrument útil per aconseguir el canvi que reclamam. I en aquest projecte tothom és necessari.

Mapau, Rasputín, la Real, Can Domenge, el Pont del Tren, les rotondes faraòniques, les autopistes innecessàries, la tudadissa de doblers públics, el suport a l’economia especulativa i a la construcció/destrucció desenfrenada, la banalització de la cultura, la folklorització de la immigració, el menysteniment de la nostra llengua... són massa gotes per a un sol tassó.

La paciència de la gent està a punt de vessar i seria imperdonable no oferir una alternativa real. És una oportunitat que no volem deixar passar. Una expectativa que no podem defraudar.

És el moment dels espais comuns, dels objectius compartits, de les estratègies complementàries. És el moment de la generositat i de l’esperança. És el moment de sumar.�