Quan existeix un problema, et preocupa i no te’n surts, no hi ha res més senzill que buscar un mac de fer trons, responsabilitzar una persona del problema i confiar que, d’aquesta manera, sigui més fàcil eludir les teues responsabilitats i traspassar-les a aquell o a aquella. A la vegada, s’intenta enfonsar aquella persona sota el pes de reiterades acusacions i, en darrer terme, anul·lar-la com a contrincant.

 

Aquesta és la nefanda actitud que han emprés els dirigents del PP i del Consell d’Eivissa i Formentera amb Fanny Tur i Pilar Costa. Per a ells, són les dolentes de la pel·lícula antiautopistes, els cervells grisos de les mobilitzacions, unes incitadores als actes més violents que s’hagin donat mai a Eivissa i, en definitiva, unes expertes en kale borroka que deixen en mal paper als de Jarrai.

 

Encara que pugui ser engorrós haver de posar-se a desmentir aquestes acusacions, un no es cansa de defensar la democràcia de la forma més radical possible. Sí, gent del PP, han llegit bé: radical. La democràcia no és només una convocatòria cada ix anys per decidir quins han de ser els nostres representants institucionals i els governants, no. La democràcia és un dret universal que algunes persones intentam exercir dia a dia. Si les urnes no ens donen la raó en determinat assumpte, hi ha infinitat de legítimes, legals i netes maneres de provar que l’assumpte en qüestió es resolgui com un voldria. Si, a més, un no està sol i hi ha moltíssima més gent que pensa el mateix, un es carrega de raons i segueix cercant maneres perquè l’entorn d’un es paregui més al seu ideal. Si aquestes maneres són respectuoses, pacífiques i tenen fonament, podrem parlar de l’exercici dels drets sota una perspectiva democràticament radical. Ja sabem que al PP li encanta cercar radicals, acusar-los de ser-ho i mirar de portar-los als tribunals.

 

Fanny Tur o Pilar Costa són dues persones entre les moltes que es posicionen dia sí i dia també contra uns projectes viaris que es pretenen fer a Eivissa i que acumulen infinitat de crítiques respecte del seu concepte i de la seua execució. Aquestes crítiques les formulen les persones més afectades directament i les que s’ho consideren. Algunes d’aquestes crítiques es formulen legítimament en les institucions públiques, d’altres en les instàncies judicials i, d’altres, directament en el lloc on es dóna el problema. També legítimament. Legítimament s’indignen molts propietaris quan se senten atropellats per l’actuació del Govern de les Illes Balears en el tema.

 

La Plataforma Antiautopistes va buscar el suport d’entitats i partits polítics. Va fer una crida a tots els partits i el PP mai va donar-los suport ni els hi dóna. Fanny Tur o Pilar Costa són dues persones més d’aquesta extensa i, de moment, exitosa xarxa cívica que lluita –democràticament- contra uns projectes viaris desmesurats per a Eivissa.

 

Des de l’Entesa (ENE) hem denunciat sempre el vandalisme i els excessos quan s’han produït. I els que han sorgit en el conflicte antiautopistes, també. Fanny Tur o Pilar Costa ho han fet igualment, de la mateixa manera que la pròpia Plataforma o les entitats que li donen suport.

 

Demanam al PP que no simplifiqui les coses, que no carregui les tintes contra dues persones, que entengui que hi ha un autèntic problema i moltes persones, i, sobretot, que enceti el diàleg al voltant de les autovies.

 

 

Maurici Cuesta i Labèrnia,

Secretari general de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE)