El PSM opina. 23/04/2006

Tots som necessaris al PSM

Diari de Balears

 

* Pere Muñoz és portaveu del PSM a Cort.

Ens hem equivocat molt. Jo, el primer. Na Xisca Vives té raó a molts dels seus comentaris que feia ahir a un article a aquest mateix diari. En Rafel Crespí ens dóna coratge, també en un article publicat ahir a Diari de Balears, en un moment delicadíssim.

És normal que els partits polítics siguin vius i que hi hagi sensibilitats encontrades (mirau el PSOE, els Verds, EU...), però la prudència és una virtut que, probablement jo mateix no vaig practicar la darrera setmana. Vaig pronunciar unes paraules que, tergiversades, desqualificaven un company del PSM, en Biel Barceló. Va ser un error i vaig rectificar. Ahir un company em deia que hi havia gent que estàvem al PSM per la cadira. Injust. Ja ho dic ara, la meva cadira està, com sempre, a disposició del partit. És un honor, però no és un regal, ser cap de llista a Palma el 2007. Palma és difícil i dura i la situació és més difícil encara. Per tant, el meu lloc de cap de llista està a disposició de qui aixequi la mà i l'executiva i els militants decideixin. Igual que és injust no reconèixer, com jo he fet, que tots els que se presenten a Secretari general del PSM fan un esforç perquè tampoc és un regal aquí i avui.

No cal demanar-se com hem arribat fins aquí. Jo em deman què hem de fer per tirar endavant.

Evidentment ens devem a unes sigles i també a unes persones. Pels companys desapareguts Jaume Serra, per en Jaume Moncades, i pels companys que han duit la bandera dels valors del PSM fins aquí: Mateu Morro, Sebastià Serra, Pere Sampol, Joan Mayol, Damià Pons, etc., no ens podem permetre no tirar endavant amb un projecte polític que està per molt per damunt en Pere Muñoz, en Jaume Sansó, en Biel Barceló, en Mateu Crespí... Però no només ens devem als esmentats; sobretot ens devem a moltíssima de gent que ha confiat amb nosaltres, que espera molt més de nosaltres i que ara es troba confosa. Gent per la qual el PSM és el seu referent polític i que veu com a un país sense PSM ningú no defensarà els valors que des de fa més de 30 anys professam.

Tots som necessaris al PSM. El PSM no es pot permetre un error més. Cal que les diferents persones i sensibilitats facem un esforç perquè el proper Congrés sigui d'autoafirmació, de força i de coratge de cara a unes eleccions que són aquí. El PSM encara té moltes coses a dir: encara té per defensar molts de monestirs de la Real, molts de parcs de les vies, molts de treballadors en precari, molta d'economia sostenible, molta terra i molta gent.

Cal una candidatura conjunta. Ningú s'ha d'integrar a ningú. Tots ens hem d'integrar darrera el PSM i els seus candidats al Parlament, a Palma i a la part forana. Els candidats a fer campanya (més de la que feim!!) i el partit amb el repte de superar una etapa de les més difícils que he viscut. Al final ens ha de quedar la satisfacció de, tot i les equivocacions, haver treballar pel país i pel PSM.

Na Nanda Ramon ha estat, en temps de tant de desgavell després de les primàries, una mostra del que hem de fer. Va perdre, però ha continuat fent feina de valent, assistint a actes, difonent missagte. Gràcies, Nanda.

El PSM serà el que decideixin el seus militants i votants, 30 anys més, un Bloc o el que sigui, però per això hi ha d'haver PSM i només n'hi haurà si tots ens sentim partíceps. Visca la discussió, el debat, les renyades i la vehemència però no oblit que si som aquí és gràcies al PSM i a la seva gent, a tota la seva gent, als que agrad més o als que manco. Jo no vull prescindir de ningú i reiter les disculpes pels errors. Ara més que mai tots som necessaris dins el PSM.