El PSM opina. 22/04/2006

Per un feix de seny i de respecte, en els debats del PSM

Diari de Balears

 

* Francesca Vives és portaveu del PSM a l'Ajuntament d'Inca.

No som partidari de dur els debats interns de partit als mitjans de comunicació, però el precedent de Pere Muñoz opinant sobre el debat intern, i el delicat moment que vivim, m'han decidit a trencar per una vegada aquesta norma. Pere Muñoz publica un article per demanar seny, donant a entendre que no n'hi ha. No sé si troba que els seus comentaris públics, com ara que Biel Barceló fa el ridícul per presentar-se a secretari general, són una mostra del seny que recepta. Particularment, sóc del parer que el seny i el respecte es fan bona companyia.

Però, a qui es refereix quan parla de manca de seny? Als qui no comparteixen l'argument del triumvirat Sansó-Crespí-Muñoz segons el qual en les primàries no es decidia tan sols el cap de llista (un candidat refrendat per unanimitat), sinó que s'hi dirimia qui es quedava el PSM. A partir d'aquesta premissa, és decisió de Mateu Crespí (i els seus), nomenar el secretari general, la nova executiva, elaborar les llistes... El Congrés només ho ha de ratificar i aclamar. Si en aquest pressupòsit hi afegim els moviments de Mateu Crespí com a candidat, apartant persones com Nanda Ramon, Biel Vicens o Pere Sampol, queda clar que el que vol dir Muñoz és que tots han de ser de la mateixa corda, renovadors per dir-ho clar. Un grup que, tot i haver anunciat la seva dissolució, i jo, pobra de mi, m'ho havia cregut, ha estat i està plenament actiu. Per cert, sorprèn que ara sigui Sansó qui demani als militants (també un missatge transmès per la premsa) que, durant el precongrés, no hi hagi reunions «conspiratòries» (sic).

Val a dir que no som una entusiasta del Bloc que propugna Biel Barceló, però som conscient que és poc efectiu, electoralment parlant, que a Mallorca hi hagi tres ofertes electorals d'esquerres que acceptin el dret a l'autodeterminació i amb un alt component ecologista.

Me pareix una mica desafortunat que el President del partit, i candidat a secretari general, digui als medis de comunicació que hi ha gent del PSM que ja no creu en el PSM. No és un missatge gaire il·lusionador, però, a més, és desmuntable amb una senzilla reflexió: «qui està en el PSM, creu en el PSM», i no en parlem de qui té el coratge, el compromís i la il·lusió de presentar-se a secretari general. Me costa entendre la facilitat d'alguns companys a l'hora de desacreditar persones que han dedicat magnífics esforços al projecte polític en el qual militem.

Per això mateix no m'interessa la polèmica ni tinc cap intenció de continuar-la, però resulta paradoxal que s'usin els megàfons per demanar silenci. En tot cas, seria un greu error que l'obsessió per guanyar un congrés, proposant-se a més l'objectiu d'eliminar valors polítics pel camí, faci perdre de vista que el que ens cal, al PSM, a Mateu Crespí i a tots nosaltres, és guanyar unes eleccions. Per això prego als candidats a la secretaria general, i a Crespí i Muñoz com a candidats electorals, que actuïn amb molt de seny i tinguin ben present que, lluny de pràctiques de secta, en el PSM hi caben tots els que hi ha, i molts més que hi han d'entrar. Tothom és imprescindible.