Nascut a Vilafranca de Bonany l’abril de 1964, va participar activament al moviment associatiu juvenil del municipi. El 1987 començà a militar al PSM-EN. Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca des de 1990 fins el 1999. El 1999 en fou elegit batle, cà rrec que ocupa actualment. El 2004 es va convertir en President del PSM. És candidat a la secretaria general al congrés que es celebrarà el mes de maig.
Què us ha empès a presentar-vos com a candidat a la secretaria general del PSM?
La convicciĂł de representar l’esperit majoritari d’aquest partit de voler ser una força potent i decisiva dins la societat mallorquina. Per això compt amb un equip entusiasta de militants que, encapçalats per Mateu CrespĂ i Pere Muñoz, candidats al Govern i a Palma respectivament, estan disposats a donar al PSM tota la seva capacitat i dedicaciĂł perquè el 2007 no tan sols facem uns bons resultats, sinĂł per arrelar amb força la nostra opciĂł nacional i de progrĂ©s entre la societat i apropar el partit a la ciutadania d’aquest paĂs.
Quins objectius us heu marcat si sou elegit pels militants al proper congrés?
Els objectius sĂłn molts, però el principal Ă©s la consolidaciĂł del PSM com a força polĂtica de futur. No de bades el nostre eslògan Ă©s “30 anys + de PSM” Per això hem de modernitzar el discurs del partit, fer-lo mĂ©s proper a la realitat quotidiana de la gent, i parlar el seu mateix llenguatge. Hem de dinamitzar i obrir les nostres agrupacions al seu entorn mĂ©s immediat perquè el PSM sigui un referent que s’implica de manera activa en la soluciĂł de tot allò que preocupa a la gent de qualsevol barriada o municipi. NomĂ©s aixĂ un partit com el PSM podrĂ crĂ©ixer i obtenir la confiança que el faci avançar amb fermesa. Això Ă©s fer polĂtica real, i no discussions de passadĂs que no duen enlloc.
Els ciutadans perceben una certa divisiĂł interna dins el PSM. De quina manera es pot resoldre aquesta situaciĂł?
Tot partit té cicles i una pluralitat interna que l’enriqueix, i això ens és positiu sempre i quan l’objeciu comú sigui potenciar el projecte nacionalista i d’esquerra que representa el PSM. El problema és quan es perd la confiança en les pròpies sigles per defensar la fusió amb altres formacions estatals de l’esquerra alternativa no nacionalista. El projecte que jo vull liderar és integrador, ampli i plural, hi caben tots els que creuen en el PSM, tenguin la sensibilitat que tenguin, però que el seu projecte és el PSM i no un altre.
Quina anĂ lisi feis del context polĂtic de Balears i de quina manera el PSM pot contribuir a vèncer el Partit Popular a les properes eleccions?
Jo crec que tant el PP com UM han actuat amb una gran prepotència contra bona part dels interessos de la societat mallorquina i balear en general, això ha generat la indignaciĂł d’una part significativa de la nostra gent que demana una alternativa vĂ lida per poder propiciar un canvi de majories en les properes eleccions. El PSM nomĂ©s podrĂ contribuir en aquest canvi essent ell mateix, generant il·lusiĂł i confiança en el seu propi projecte, que Ă©s inequĂvocament nacionalista, progressista i proper a la gent. Això Ă©s el que ens exigeixen els nostres militants, i ens demanda el nostre electorat per poder confiar amb nosaltres. I això Ă©s el que els hem de donar.
Quin tipus de relaciĂł ha d'establir el PSM amb la resta de forces polĂtiques?
La mĂ©s cordial possible, col·laborant en tots aquells aspectes que puguin fer avançar el paĂs, i denunciant amb fermesa totes les actuacions contraries a la nostra societat d’acord amb els principis ideològics que ens sĂłn propis. Pel que fa a la polĂtica d’aliances som partidaris d’establir majories de progrĂ©s i nacionalment compromeses a totes les institucions que sigui necessari, sempre fruit de pactes post electorals.
Quina relaciĂł ha de mantenir amb els moviments socials?
Si el PSM va crĂ©ixer en el seu moment va ser perquè va mantenir un ampli lligam amb els moviments socials i les seves demandes davant les administracions. Un PSM que no estigui profundament implicat i fent costat als moviments socials, amb la societat civil d’aquest paĂs, difĂcilment podrĂ atendre al seu principal objectiu: construir un paĂs de tots, econòmicament pròsper i sostenible, socialment just i avançat, ecològicament equilibrat, i nacionalment sobirĂ .