|
Un somni que neix
Diari de Balears * Gabriel Barceló és membre de l'executiva del PSM i candidat a la secretaria general.
La proposta de creació d'un bloc progressista, nacionalista i d'esquerres ha generat un viu debat a la premsa que ens assenyala que, més enllà de les discrepàncies i dels diferents i legítims parers de tothom, la idea no deixa ningú indiferent.
Tres anys de pacte PP-UM han generat un estat d'opinió que oscil·la entre el desànim, el fatalisme i la creixent indignació. L'exemple d'Eivissa comença a prendre a Mallorca. La política del PP-UM ja té efectes irreversibles en matèria econòmica, social i territorial; posa en greu perill la indústria turística, ha sumit el comerç i la restauració en un estat d'inquietud innegable, ha creat nous ghettos d'exclusió i ho ha jugat tot a unes obres públiques que ens han endeutat per cinquanta anys.
El PP, en comptes de redreçar l'economia, l'ha deixada pitjor del que la va rebre: no té respostes ni per a la fuga massiva de capitals i d'iniciatives cap al sector de la construcció, ni per al tot inclòs, ni per a la pèrdua d'imatge turística, ni per al tancament d'empreses industrials tan significatives com Yanko o Majòrica; i són només la punta de l'iceberg de la destrucció de llocs de treball industrials i del tancament de centenars de petites i mitjanes empreses a la nostra illa. El PP ho juga tot a la construcció, però la seva política d'habitatge exclou la immensa majoria dels joves d'aquest país.
Les polítiques socials i culturals són la crònica d'una devastació: s'han deixat perdre inversions milionàries a Son Dureta per jugar a la política del favor urbanístic a Son Espases; el fort endeutament que ha suposat la creació d'una televisió servil només ha estat útil per arraconar, encara més, el català, el debat d'idees i el bon gust; l'educació pública pateix restriccions greus de pressupost en un context de fort increment de les necessitats. En cultura, res. I pel que fa a la normalització lingüística, s'ha fomentat el menyspreu social per la llengua del país.
Davant aquest estat de coses, és un clam la demanda d'una alternativa política capaç de recuperar governs nacionalistes i progressistes que atenguin els interessos de la majoria de la població de Mallorca i de les Balears. I és evident que l'alternativa no passa per un PSOE que ho juga tot a la carta televisiva i espanyola i que, en realitat, és còmplice actiu en la depredació fiscal de les Illes Balears, en la paràlisi de l'autogovern, en la sistemàtica ignorància dels interessos de Mallorca i en algun escàndol urbanístic -Son Espases, sense anar més lluny-. Però tampoc no passa pel mite d'un "centre nacionalista" que agonitza a mans d'una UM enfonsada fins al coll perquè és, en realitat, l'aliada i la còmplice necessària del PP en la destrucció del territori programada en el Pla Territorial de Mallorca.
Pel que fa als eixos de qualsevol programa de mínims del nacionalisme moderat -economia, llengua i cultura, salut democràtica i autogovern- l'aportació del partit de Munar a la UTE PP-UM ha esta ben clara: ni s'ha aturat la política de desnormalització lingüística, ni s'ha impulsat la diversificació de l'economia (al contrari: s'ha posat tot en el paner de la grava i el ciment), ni s'ha avançat en l'autogovern. Preguntem-nos, per exemple, si ha aconseguit el pacte PP-UM un estatut d'autonomia tan ambiciós... no com el català, sinó com l'andalús, el canari o... el valencià. La realitat és que ni s'ho han proposat: els pactes són de càrrecs, subvencions als amics, qualificacions urbanístiques, graves i carreteres.
L'alternativa a la doble depredació que pateix Mallorca per part de l'UTE de dretes (PP-UM) i de l'UTE centralista (PP-PSOE) passa només per la construcció d'una esquerra nacional forta, autocentrada i compromesa amb el país. Aquesta alternativa passa, necessàriament, pel PSM.
El PSM és avui un partit consolidat, que ja té decidits els candidats a Palma i al Parlament, implantat arreu de l'illa, amb experiència de govern, amb partits homòlegs a Menorca i Eivissa i trenta anys de serveis impecables. És per aquesta força que el PSM és capaç de mantenir, amb unitat i lleialtat, un debat estratègic sense pors ni subterfugis. Un debat d'idees, no de càrrecs ni de persones.
El PSM és fort, però no és l'únic partit mallorquí, d'esquerres, nacionalista i ecologista: comparteix alguns d'aquests principis, o tots! amb formacions amb les quals no té sentit la lluita fratricida. El PSM té l'obligació històrica, assumida en el darrer congrés, d'impulsar amb altres grups progressistes, nacionalistes i ecologistes la creació d'una nova força política sobirana, autocentrada i compromesa amb els ideals que avui comparteix amb milers d'habitants d'aquest país. Tenim amics amb els quals ens uneixen més les coincidències del que ens hagin pogut separar, en el passat, les discrepàncies. A l'esquerra mallorquina, als nacionalistes i als ecologistes ens uneix un sol objectiu: Mallorca i la seva gent.
|
