L'agricultura no és una activitat econòmica més. La seva relació amb la preservació del medi ambient i el paisatge és clara. I l'alimentació de les persones i dels animals, objectiu de les activitats primàries, és una qüestió essencial per a qualsevol societat. La política agrària europea, des de la seva naixença, es va adreçar a mantenir la rendibilitat de l'agricultura comunitària a base d'incentivar la producció i afavorir formes intensives i industrialitzades de producció d'aliments. La insostenibilitat d'aquest model està demostrada a Europa i arreu del món, encara que hi ha pressions per a mantenir-lo vigent i fins i tot fer-lo més agressiu (transgènics).

Fa temps que la Unió Europea ha dit que vol reorientar el seu model agrari. Però ho ha fet d'una manera tímida. Les mesures agroambientals, integrades dins el Pla de Desenvolupament Regional, tenen una dotació financera reduïda per a poder tenir uns efectes visibles. Potser per això ja fa anys que els estats més innovadors, o més atents a les seves realitats agràries, estan adoptant mesures que completin una política agrària comunitària massa rígida. Molts s'han adonat que aplicar allò que es decideix a Brussel·les no basta i tracten de generar polítiques més ajustades a les realitats de cada país. Els francesos han estat precursors amb les lleis d'orientació agrària. Amb elles crearen els contractes agraris d'explotació, on els agricultors, després d'una auditoria i un assessorament tècnic, estableixen uns compromisos d'innovació, de bona gestió mediambiental i de millora de les seves explotacions. A canvi reben una determinada dotació econòmica. Ara s'ha iniciat una reforma de la política agrària comuna, enmig d'un procés d'ampliació de la UE, que fa bandera de l'agricultura de qualitat, respectuosa amb el medi ambient i productora d'aliments saludables. Es pot dir que, molts d'anys després, tot dóna la raó a aquells legisladors progressistes de França. Catalunya, atenta al que passa a l'altra cara dels Pirineus, ha estat la primera comunitat autònoma a copiar el model dels contractes globals d'explotació. S'ha posat en marxa un pla pilot durant l'any 2005 a les comarques de l'Alt Urgell, el Pla de l'Estany, la Conca de Barberà i el Berguedà, que permetrà provar el sistema abans d'aplicar-lo a tot Catalunya el 2007. Els pagesos catalans contrauran compromisos en tres eixos: millora de la competitivitat de l'explotació, gestió sostenible de l'activitat agrària i diversificació de l'economia i qualitat de vida a les zones rurals.

Els contractes globals d'explotació seran una eina a disposició dels pagesos per afrontar els reptes de l'aplicació de la reforma de la PAC i la creixent demanda, per part del conjunt de la societat, d'una activitat agrària respectuosa amb el medi ambient, que produeixi aliments de qualitat i segurs, i que a la vegada sigui la gestora del territori rural. Amb aquest programa, que integra un seguit de mesures de suport a les explotacions, s'iniciarà una nova manera de gestionar els fons de desenvolupament rural amb un contracte que considera l'explotació en la seva globalitat.

El Consell Insular de Menorca -Menorca també sempre atenta al que es fa al continent- va aprovar l'any passat eContracte Agrari de la Recerca de la Biosfera. Una mesura ben integrada que, per primera vegada, lliga l'ajut econòmic a un model agrari sostenible i, a la vegada, capaç de generar noves idees.

Els llocs menorquins es comprometran a fer tasques de manteniment del patrimoni etnològic, de les parets seques, dels bosquets, a recuperar farratges autòctons, a reutilitzar les restes vegetals per a compostatge i a adoptar mesures de prevenció d'incendis forestals. També es plantegen criteris de bona gestió de l'aigua, s'impulsa la rotació de conreus, els plans de pasturatge, fer ús d'energies alternatives, els cultius de varietats pròpies de fruita i horta, la creació i el manteniment d'itineraris de paisatge, la venda directa i l'adquisició de races autòctones. Quan em demanen: però, té cap futur l'agricultura? Responc: si l'agricultura no té futur, tampoc no en tenim nosaltres. I si voleu idees, no fa falta inventar-les, basta obrir els ulls.