L´informe del Tot Inclòs retrata el turisme que tenim
Deduir o
demostrar, com a teorema, la regulació del TI (tot inclòs), amb totes les
variables que hi poden conformar una hipòtesis, no és possible, de manera
racional, que es compleixi la tesi de si s´ha de regular o no i com s´ha de
fer. Això només és possible i/o necessari fer-ho políticament. I si no s´han
regulat abans, racionalment ni política, la proliferació d´altres fets més
perjudicials pel turisme, pot ésser una injustícia fer-ho amb el TI, havent-hi
problemes estructurals de fons encara més greus. Significa, per tant, que l´embolic,
els apedaçaments i la roda de seqüeles és de cada vegada més grossa i la
qualitat i la competitivitat del turisme més baixes.
És ben igual que si per regular, fruitalment, una prunera que et fa prunes
xereques i ruenques estudies empeltar-la o no d´albercoquer i has descobert que
el problema està a les arrels de l´arbre que no tenen un bon substrat nutritiu
ni suficient humitat, però no hi poses cap remei.
L´informe del TI que ha sortit publicat fa pocs dies es pot comprovar de manera
clara que és, formalment, un document de consens dels membres de la comissió
que l´han analitzat i avaluat, de manera pluridisciplinar, de variada i
diferent visió prospectiva de quin ha d´ésser el desenvolupament del turisme,
quin model s´ha d´assolir i quines són les funcions dels agents del sistema
turístic.
La comissió ha considerat, que de manera tècnica i amb l´opinió favorable de
la majoria dels membres, la no regulació normativa específica de la modalitat
del TI. Sembla que allò que únicament ha interessat és el resultat de si o no
s´ha de regular, com si de victòria i satisfacció dels no reguladors i
decepció i derrota dels reguladors es tractés. Com si només fos una
preocupació sectorial en funció dels interessos de les diferents activitats
econòmiques del turisme o fos un triomf o un èxit dels polítics governants
sobre els de l´oposició, en lloc de pensar si és bo, dolent o perjudica el
turisme de manera integral i global. Vull recordar que no és el mateix el
turisme que les activitats econòmiques del turisme i no es tracta, per tant, de
solucionar els problemes dels hotelers, comerciants, restaurants, bars, immobiliàries,
negocis, etc., que ells sectorialment han generat sense preocupar-se, en cap
moment, d´un turisme sostenible de futur per a tots i de tots.
El contingut de fons de l´informe del TI és molt més interessant i important
que l´anecdòtic resultat de si o no s´ha de regular. Retrata perfectament el
turisme que tenim, un turisme de resignació perquè ja no en podem tenir un de
millor, que s´ha de valer de sorprenents fórmules per omplir els hotels d´un
segment de la demanda de baixa qualitat. Un turisme sense planificació, ni
gestió, ni sistema, que en lloc d´apuntar cap el model de les noves tendències
i exigències de la demanda global, amb la possibilitat de crear l´oferta
necessària per atreure el màxim de segments diversificats de la demanda i
poder equilibrar la qualitat del turisme, ens conformem amb un turisme residual
(quantitatiu més que qualitatiu) resultat de les exigències d´una demanda
provocada pels operadors turístics, que ens duen a retrocedir cap al model
antic fordista, d´especialització rígida i poca diversificació de l´oferta.
L´informe indica que la proliferació del TI contribueix a aquest turisme en
declivi i és causant de baixa qualitat turística. Textualment apunta:
"...i entén que el seu creixement excessiu o una tendència a la
monomodalitat, no tan sols és indesitjable, sinó que a mig termini resultaria
perjudicial, tant per al sector d´allotjament mateix, com per a l´economia de
les Illes Balears...". I conclou: "Finalment, els membres de la
comissió s´afegeixen a les veus de cada vegada més generalitzades de la
necessitat de definir una visió estratègica del turisme a les Illes Balears
per al futur temps. Aquesta necessitat, la palesam com una qüestió d´estat,
que va més enllà dels interessos sectorials dels agents econòmics implicats o
dels particulars, interessos polítics que en cada moment aflorin,...".
Quina és la conclusió o resultat real que poden sostreure de l´informe del
TI?, què és allò que de veres s´ha de regular? No hi ha dubte que s´ha de
regular tota activitat que sigui d´efectes negatius o perjudicials per al
desenvolupament qualitatiu i sostenible del turisme global, de manera integral.
Quan ja hi ha massa coses que no s´han regulat o controlat a temps, tot conseqüència
de la política del deixar fer, és l´estructura del turisme l´afectada. En
aquest cas l´única solució és la reconversió cap al rejoveniment d´un nou
model turístic, planificat i ben gestionat, sinó poden sorgir successivament
noves sorpreses de modalitats de subsistència no desitjades, com la del TI.
Mateu Picornell i Cladera és geògraf, professor de la UIB i coordinador del
GITTO (Grup d´Investigació Territori, Turisme i Oci) de l´INESE.
�
|