La investigació sobre els vins de les Balears feta per la consultora ACNielsen, per encàrrec de la comissió de vinicultura, és una eina de treball interessant per a l'administració i per al sector vitícola. Tant en la seva part de diagnòstic com en la de conclusions. Va molt bé saber on som, i més si hi ha un treball de camp que, amb tota seguretat, té un elevat grau de fiabilitat.

Després de llegir aquest informe es té la impressió que els problemes dels nostres vins són els propis d'un producte que encara tot just comença la seva caminada comercial. Hi ha molts de dubtes, però cada passa és ben ferma. Segons aquest treball els consumidors illencs veuen els nostres vins com uns vins de gamma mitjana, amb alguns vins més destacats, i creuen que els espera una evolució positiva. És interessant aquesta sensació de confiança dels consumidors amb la fortalesa d'aquest producte de la nostra agricultura. Reafirma que el futur està en la qualitat i en les denominacions d'origen.

D'altra banda, el mercat de les Illes Balears és un mercat entenimentat en qüestió de vins: coneix les diverses denominacions d'origen millor que els mercats peninsulars. Els consumidors i restauradors assenyalen diverses mancances respecte als nostres vins: manca d'informació suficient, preu relativament elevat en comparança amb vins de similar qualitat, manca d'abastiment... En definitiva hi ha unes necessitats d'informació i de comunicació que s'han d'abordar.

Els nostres consumidors no volen (en un 68%) una unificació dels diversos logotips de les denominacions d'origen: consideren que cada vi és diferent, que cada celler ha de poder defensar les seves especifitats i que és bo que cadascú tengui el seu logo. Curiosa també aquesta defensa -assenyada defensa- de la diversitat. Pot ser que els consumidors valorin com una cosa positiva l'existència en el mercat de diferents propostes: vins tradicionals i vins més innovadors, varietals i no varietals, raïms autòctons i no autòctons, blancs i negres. La diversitat de propostes -que no està enfrontada amb la possible obtenció d'una denominació d'origen Mallorca- es considera un factor positiu.

La conclusió estratègica dels consultors és contundent: «els vins de les Illes Balears per a créixer necessiten expandir el seu mercat fora de les Illes». Vet ací el desllorigador de l'embull. Però és més bo de fer receptar que prendre. I com s'ha de fer això? No és impossible perquè cellers d'altres contrades, de semblants característiques que els nostres, ho aconsegueixen i exporten el 30 o el 40% de la seva producció. Però tampoc no és que sigui una tasca fàcil.

Pel que fa a la presència dels nostres vins a la gran distribució de les illes es constata que no hi tenen l'espai que els correspondria. Va del 12,6% d'Eroski al 3,6% de Carrefour, amb una mitjana de metres lineals d'expositor que s'acosta a la mitjana real de vendes. Els vins de Pla i Llevant ocupen el sisè lloc en l'espai ocupat per les denominacions d'origen i els de Binissalem el novè lloc. Tenen, de mitjana, el mateix percentatge d'espai que de vendes. Però per dir-ho clar: ni un centímetre més. No hi ha cap promocional pel fet de ser un producte diferenciat de les Illes Balears.

Als restaurants la situació és encara lleugerament més desfavorable. ACNielsen constata la poca presència i espai dels vins illencs a les cartes dels restaurants. I sols un terç dels restauradors recomana els nostres vins de manera activa. Com en la gran distribució no cal esperar cap regal. En tot cas, si s'ha de rompre aquesta situació desfavorable ha de ser per la pròpia capacitat dels nostres cellers d'obrir noves vies en el sector restauració.

A més de l'expansió cap a l'exterior, els consultors plantegen tot un seguit de recomanacions: refermar la tipicitat dels raïms illencs i de la seva elaboració, reforçar la seva imatge, aconseguir una major presència en la distribució, situar-se en un preu equilibrat i, en general, cercar un major apropament als consumidors.