|
Objeccions fiscals
Fa tan sols uns dies, els
representants sindicals d鈥檜n dels nombrosos col路lectius de treballadors de la
sanitat a Eivissa es queixaven que el contribuent hagi de c贸rrer amb les
despeses de les m煤ltiples ocasions en qu猫 l鈥橝dministraci贸 recorre a la Just铆cia
tot i saber que t茅 la partida perduda. I no els manca bona part de ra贸.
Fa uns anys, els pacifistes
objectors de consci猫ncia posaren de moda l鈥檕bjecci贸 fiscal. Una mesura que
devia atemorir la potent Hisenda p煤blica, tot i que no se sap com hauran acabat
les suposades inspeccions de les declaracions privades de l鈥橧RPF. La mesura
era molt senzilla: el declarant calculava el percentatge que l鈥橢stat destinava
a 鈥渄efensa鈥, i la quantitat que resultava, se la dedu茂a de la declaraci贸,
mentre que justificava haver lliurat el mateix import a alguna organitzaci贸
pacifista. Ja us podeu imaginar el daltabaix que s鈥檋auria ocasionat al
Ministerio de Hacienda si l鈥檈xemple hagu茅s prosperat.
Doncs b茅: si 茅s cert que
l鈥橝dministraci贸 (de qualsevol signe pol铆tic) sol abusar dels recursos legals
que t茅 al seu abast, i tots en tenim exemples a manta, ja va sent hora de
posar-li fre! Naturalment, la cosa no pot quedar en el suposat 鈥渃ost鈥 dels
contenciosos, sin贸 que hauria d鈥檃nar m茅s lluny. Tots sabem que moltes voltes
els informes jur铆dics que demanen les institucions no s贸n enc脿rrecs per
comprovar la legalitat o il路legalitat d鈥檜n projecte determinat, sin贸
justament per justificar-ne la legalitat, per m茅s que pugui ser de justificaci贸
鈥渋mpossible鈥. Em ve al cap, per exemple, la llic猫ncia Cretu. 脡s que alg煤
amb dos dits de front pot afirmar que no sabia que el projecte s鈥檋avia de
desenvolupar en un puig i, per tant, en un lloc on no es podia concedir llic猫ncia?
Doncs qui era batle aleshores arrib脿 a declarar que no en tenien const脿ncia
(!). Els juristes potser cerquen proves molt consistents, per貌 els ciutadans,
que no som 脿sens, coneixem abans i de m茅s lluny a qui ens vol enganyar que no
a un coix...
Doncs b茅, m鈥檈scandalitza
la sola idea de pensar que una llic猫ncia evidentment irregular, declarada il路legal
per la Just铆cia, pugui fer remoure tot un Parlament de les Illes per fer una
llei a mesura. I encara m茅s: si s鈥檋an de pagar indemnitzacions, no se n鈥檈xigir脿
el pagament als pol铆tics i t猫cnics que demostraren tenir tant de 鈥渞aciocini鈥,
sin贸 que es carregaran a les arques municipals o, encara pitjor, a les auton貌miques!.
I ac铆 ja m鈥檃fecten directament a la butxaca. Els meus impostos tamb茅
serveixen per finan莽ar el Govern balear i l鈥橝juntament de Sant Antoni (a trav茅s
dels fons que els arriben de l鈥橢stat). I em sembla immoral que un sol c猫ntim
d鈥檈uro dels meus impostos vagi a parar a les butxaques d鈥檜n senyor que ha
constru茂t una mansi贸 amb llic猫ncia, per compensar all貌 que alguns pol铆tics
i t猫cnics han fet 鈥減er equivocaci贸鈥 (alg煤 s鈥檋o creu, aix貌?).
Ja s茅 que se鈥檓 dir脿 que
si tots els ciutadans poguessin fer objeccions fiscals per evitar que part dels
seus impostos an脿s a objectius no desitjats, aix貌 seria una anarquia. 脡s ver.
Per貌 tamb茅 茅s cert que les democr脿cies modernes tenen la responsabilitat de
cercar f贸rmules m茅s participatives dels ciutadans en la vida p煤blica i en la
distribuci贸 dels sous que s贸n de tots. Al Brasil, per exemple, s鈥檋a encetat
alguna experi猫ncia d鈥檃quest estil, ni que sigui parcial. I no estaria de m茅s
que els ajuntaments, com a ens d鈥檃dministraci贸 m茅s propers al poble,
procurassin experimentar per aquesta via. 脡s clar que aix貌 implica una actitud
鈥渄iferent鈥 per part dels responsables del govern, una actitud m茅s oberta, m茅s
respectuosa amb l鈥檈lector, m茅s democr脿tica, en definitiva.
|
