A la ciutat que tu vols, Inca, la que governa la tercera autoritat del país i on du els comptes la diputada Salom, flagell altre temps de mosques i moscards que no volassin al ritme de les gavines, hi ha sortit un forat negre. No, no us imagineu que amb la màgia del Dijous Bo, la ciutat que tu vols capgirada damunt davall -bé, ben capgirada per les obres sí que hi està- i s'ha transvestida en una mena d'atmosfera paradisíaca on, infames bruixots, no exempts de malícia, s'han dedicat a xuclar tota la capa s'ozó. No, parlam d'un altre tipus de de forat negre, de màcula mortal que s'ha congriat per unes tristes bosses. O hauríem de fer el joc de paraules i dir més exactament per uns bosses tristes?

La història, com un pasterol de pestil·lències, s'ha airejat per la premsa diària. I realment odora, com a mínim, flatulències de mongetes rescalfades. Ho resumiré perquè tothom ho pugui entendre sense haver d'acudir a l'hemeroteca. Resulta que les bosses que l'ajuntament va regalar l'any passat i l'any anterior costaren el doble, unça envant unça enrere, del que realment valien. És a dir, que parlant amb xifres estimativatives i rodones, uns dos milionets de pessetes, pam envant pam enrere, anaven directament de les arques municipals a un comissionista, que té noms i llinatges, i aquest, hem de suposar que distribuïa la xiripa no a les venerables monges tancades de Sant Bartomeu, ni tampoc al centre d'educació especial Joan XXIII ni tampoc a una oenagé solidària. (No volem dir que si aquestes pispades haguessin anat a aquestes institucions l'assumpte seria justificable, ni tan sols perdonable. Aquestes institucions han de rebre, si és que és precís, diners clars i nets de les arques municipals). No, segurament no hi anaven, a aquests centres que he esmentat. Anaven més aviat a uns fins particularment crematístics, que sempre hi ha algun forat que tapar en alguns luxosos xalets habitats per honorables personalitats o sempre hi ha algun deute pendent d'un programa de festes o d'un opuscle de partit. Podríem escoltar el que en diu la rumorologia popular però val més no fer-ne cas. Hi ha qui pensa que el poble sempre s'equivoca menys quan vota al PP, per tant, deixem els errats de comptes que s'entretenguin el remuc mentre es conformen amb un trist cossiol i sospiren tot pensant que d'altres poden firar un anell de brillants, canviar unes cortines o, un poc d'aquí i un poc d'allà, qui remena el trull sempre va untat d'oli, conduir un descapotable o un cotxe de xifres semisiderals.

Ben mirat, dos milionents de l'any passat i un poc menys de l'altre i els dos i mig que havien d'ingressar enguany no és més que una mica de morralla però posa sota sospita alguns regidors de la cosa pública i, d'una manera asèptica, els ciutadans tenen dret a demanar-se: és això una anècdota o, en canvi, és la punta d'un iceberg? La pispada és general i proporcional en totes les compres grosses, en totes les licitacions d'obres? Quin deu ser el rèdit negre que genera, si és que en genera, una obres de dos milions d'euros? És clar que respondran, a través d'algun doberman a sou que tenen, que tots són iguals i que tant pequen dretes i esquerres. Jo encara vull dubtar-ho. Sé que la feblesa humana és universal, però normalment l'interès per ficar-se en política que manifesten, implícitament o explícita, gent de la dreta nostrada no és altre que fer-se grassos. I aquesta terminologia matancera és molt eloqüent. Pel meu poble, des d'aquesta tardor, la rumorologia popular és un rum-rum inacallable. Diuen que n'hi ha un, de regidor, que para la mà, se'n tenen alguns indicis però no crec que surtin papers que cantin tant com els que han sortit devers Inca. En tot cas pot haver-hi alguna traïció d'uns dels seus perquè no li arribin les espipellades corresponents. Ja se sap que l'enveja mata germans de sang, què no farà, metafòricament, amb germans de llista?

Una història lamentable per una partida de tristes bosses o serà en canvi per l'actuació lamentable d'un estol de bosses tristes?