L'estudi d'AC Nielsen sobre els
vins de les Balears, encarregat per la Comissi贸 de Vinicultura, 茅s
interessant, tot i que posa de manifest coses que ja sab铆em o, almenys, ja
intu铆em. La cosa m茅s destacable, per ventura, 茅s la redu茂da quota de
mercat del vi de les illes a les pr貌pies illes. Amb una quota de poc m茅s del
5% del vi de denominaci贸 d'origen consumit a les Balears, 茅s clar que els
nostres vins tenen molt de camp per rec贸rrer encara.
L'informe anual de l'Institut de
Qualitat Agroaliment脿ria del Govern Balear ja ens aportava dades
significatives. Segons l'IQA el nombre d'hect脿rees destinades al cultiu del
ra茂m per a la producci贸 de vins amb denominaci贸 d'origen (DO) o vins de la
terra (VT), a les Illes Balears, ha estat el 2004 de 1.320 ha, un 31,65 m茅s
que l'any anterior. D'aquestes, unes 875 estaven destinades a la producci贸 de
vins amb denominaci贸 d'origen i unes 446 a la producci贸 de vins de la terra.
De l'evoluci贸 de la vinya
destinada a produir vins de qualitat a les Illes Balears, el que se'n despr猫n
茅s que els vins amb DO han crescut tan sols 157 ha en 3 anys (de 718 ha a 875
ha). El creixement es m茅s alt en els vinyets dedicats a la producci贸 de vins
de la terra (on es passa de 129 ha a 446 ha): 317 ha m茅s. D'aix貌 no se'n
dedueix un gran creixement del vinyet, sin贸 la incorporaci贸 a les noves
indicacions geogr脿fiques de vinyets preexistents.
El mateix podr铆em dir de la
producci贸 de ra茂m. S'ha passat d'una producci贸 el 2001 de 3.757.930 kg. de
ra茂m (DO i VT) a una producci贸 de 5.658.311 kg. el 2004. La magn铆fica
anyada del 2004 fou general a l'Estat espanyol, Fran莽a i It脿lia, i aix貌 ha
ajudat a una sensaci贸 certa de saturaci贸 del mercat. El 2004 es
comercialitzaren 25.405, 70 hl de vi de qualitat, un 3,5% m茅s que l'any
anterior.
Quant als mercats de
comercialitzaci贸, els vins amb denominaci贸 d'origen i vins de la terra es
comercialitzaren principalment a la nostra comunitat aut貌noma, amb el 92% del
total de les vendes, mentre que la comercialitzaci贸 a la resta de l'Estat
represent脿 el 3% del total. Les exportacions representaren el 4,8% del total
comercialitzat, uns 1.209 hl. Tot i aix貌, com assenyala l'IQA, les dades
d'exportaci贸 no reflecteixen les vendes fetes per segons o tercers
intermediaris, per la qual cosa les exportacions reals podrien ser un poc
superiors. Entre els pa茂sos compradors cal destacar Alemanya, amb el 70% del
total exportat. Aix铆 estar铆em entorn del 90% del vi de qualitat venut a les
illes i el 10% restant a fora. Cal recordar que aquest 90% sols representa el
5% del vi de qualitat que consumim a les Balears!
Per exportar hi ha molta compet猫ncia
degut a l'entrada de nous pa茂sos productors de vi. La situaci贸 excedent脿ria
es constata en el fet que els preus dels vins, el 2004, manifestaren una
aturada en relaci贸 al 2003. Quant al valor total dels vins de qualitat de les
Balears, la facturaci贸 se situa al voltant dels 10 milions d'euros.
L'estudi elaborat per AC Nielsen
subratlla l'esc脿s coneixement de la poblaci贸 balear dels nostres vins i la
manca d'informaci贸 que existeix. Tot i aix貌, s'observa que el coneixement de
l'exist猫ncia de vins de qualitat de les illes ha augmentat. 脡s positiu que
els consumidors illencs en remarquin la qualitat creixent i en valorin la seva
singularitat. Tot aix貌 du els consultors a proposar que es faci un major
esfor莽 d'informaci贸 i de comunicaci贸, tant a les illes com a fora. Els
consultors diuen que el vi de les Illes Balears s'ha d'acostar a la poblaci贸.
脡s el que d猫iem: hi ha molt de terreny a rec贸rrer a partir del 5% esquifit
del mercat balear que ara per ara tenim.
