El PSM opina. 08/11/2005

L'or del Cèsar

El portaveu de la conferència episcopal ha declarat a l'emissora que sufraga que «la unitat d'Espanya és un bé moral que cal protegir». I jo vénga a mirar l'Evangeli! I és debades, perquè no hi veig Espanya per enlloc; l'única vegada que s'hi planteja un cas similar al de l'Estatut de Catalunya és quan els saduceus demanen a Jesús el seu parer sobre els impostos i la lleialtat al Cèsar. La resposta és bén coneguda: el rabí surt per la tangent. «A Déu el que és de Déu i a Cèsar el que és del Cèsar». Resulta, però, que dos mil anys més tard els cristians han de ser lleials al Cèsar Rajoy si volen seguir l'Església vertadera. Llàstima que, arreu del món, Roma no sigui tan partidària de la unitat de les nacions com ho és a Espanya. Prou que ha impulsat el Vaticà la independència de la catòlica Irlanda contra la pèrfida Anglaterra, o la de Polònia contra l'herètica Prússia i la Rússia cismàtica, o la de la Ucraïna uniata contra Moscou, o la del Timor catòlic contra la Indonèsia musulmana, o la del Quebec llatí contra el Canadà anglicà, o la de l'Eslovàquia clerical de mossèn Tiszo, o les col·lectes i les pistoles franciscanes de Croàcia contra la Sèrbia ortodoxa, o el particularisme bavarès en el si d'una Alemanya luterana, o el tradicionalisme \132 navarrès contra l'Espanya liberal... Quina desgràcia, la de Balears i Catalunya: si els espanyols fossin moros, maçons, heretges o cismàtics segur que Roma trobaria justíssima la causa de la nostra llibertat. No n'és el cas i les nostres monedes seguiran engreixant, si no hi posam remei, les arques del Cèsar madrileny de torn. Per al Cèsar, doncs, les peles; i per a Déu o els seus pastors l'adéu de tantes d'ovelles que ens esgarriarem tot d'una que ens sigui possible fer-ho.