El PSM opina. 05/11/2005

El Correllengua, l'esport i els reaccionaris

Ara que sembla que tothom ja ha dit la seva sobre l'acte del Correllengua a l'estadi del Futbol Club Barcelona i de les paraules de l'amic Francesc Ribera Titot i de l'actor Joel Joan, un servidor, com un dels pares de la criatura, voldria fer una sèrie d'aportacions al «debat». Recordem, però, a títol d'antologia del disbarat i sense ànim de ser exhaustius, algunes de les brillants reaccions dels reaccionaris de sempre que ha suscitat l'acte d'afirmació de la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans. Justament, aquell dia, el partit del Barça davant l'Osasuna era retransmès per les televisions autonòmiques i el conseller portaveu del Govern valencià, Esteban González Pons, en veure els actes del Correllengua telefonà als estudis de Burjassot per donar l'ordre que ràpidament els locutors rebujassin de ple aquell acte «polític» que incloïa «la comunitat valenciana als il·legals Països Catalans». Posteriorment, el mateix subjecte comparà l'acte del Camp Nou amb la invasió per part de l'exèrcit nazi de Txecoslovàquia i Polònia i amb la ideologia nacionalsocialista de Hitler.

Ràpidament també arribaren les mostres de rebuig de tots els presidents dels equips valencians més destacats: València, Llevant, Vila-real, Hèrcules, Elx... El conseller Joan Flaquer, sempre a la reraguarda, també censurà els fets i afirmà que «Balears no és Catalunya».

Tota la Brunete mediàtica ràpidament dirigí els seus atacs cap al Barça i cap al Correllengua utilitzant les seves bateries de mentides habituals.

Del País Valencià no eixiren només males paraules; a tall d'exemple, la Penya llevantinista «El Tòtil», donà tot el seu suport al Barça i al Correllengua. I representants d'aquesta penya granota de l'Horta afirmaren que «ens congratulem que el Barça, com a club representatiu de Catalunya, es posicione donant suport a l'acte cultural i de reafirmació de la nostra llengua, com és el Correllengua. Com a valencians i simpatitzants del Llevant UE hem de manifestar el nostre total suport als actes i accions del Correllengua 2005. La llengua pròpia dels valencians està cada vegada més minoritzada i oblidada per la majoria dels àmbits, entre els quals destaca el Llevant UE que, malgrat el seu suport «polític» al manifest Broseta, no fa res per la nostra llengua i fa ús en tots els seus escrits, comunicacions i cartelleria, exclusiu del castellà».

A tota la colla de polítics mentiders i a la seva plèiade de mitjans de comunicació manipuladors caldria recordar-los una sèrie de fets objectius:

-1. Molts clubs de futbol s'han posicionat en qüestions amb tant o més contingut polític que la defensa de la llengua catalana, per exemple la defensa de la Constitució europea o pancartes portades per futbolistes amb el lema de la campanya política «agua para todos».

-2. La majoria de polítics i periodistes que ara s'han fet els escandalitzats per l'acte del Camp Nou, no han obert boca davant la presència reiterada i des de fa anys de simbologia feixista i nazi (nazi de veritat, la mateixa que utilitzava Hitler) a alguns estadis.

-3. El senyor González Pons no va obrir boca quan a l'estadi de Mestalla els aficionats de dretes varen exhibir una pancarta amb el lema «Guillem jodete» pocs dies després de l'assassinat del jove independentista Guillem Agulló a mans d'una guarda de feixistes.

-4. El Correllengua no significa cap invasió dels catalans, entre d'altres coses perquè el Correllengua va néixer a Mallorca l'any 1995, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua.

-5. El Correllengua sempre ha tengut una intensa relació amb el món de l'esport. Centenars d'esportistes (atletes, tennistes, futbolistes, ciclistes...) mallorquins hi han participat en les diverses edicions. I a més a més, el primer rellevista del primer Correllengua va ser un esportista. Més concretament un futbolista. Més concretament el porter del Mallorca aquell 1995 i que actualment ho torna a ser, en Toni Prats.