El preu del temps
Moltes
vegades no som conscients de com passa el temps de d’aviat i quantes coses
podrĂem haver fet en el temps perdut. Tanmateix, però, sĂ que hi ha qui hi
pensa, ho té en compte i se’n preocupa.
Per
exemple, les associacions d’usuaris ja fa temps que lluiten per aconseguir que
les trucades telefòniques es cobrin i paguin pel temps real consumit, més que
no per trams que sempre perjudiquen el ciutadà i beneficien l’empresa
corresponent. Una cosa semblant passa amb el cost de les places d’aparcament,
que finalment s’haurà d’ajustar al temps real...
Tanmateix
queden moltes assignatures pendents: què passa amb els aparcament del mercadet
de la punta d’Arabà o el Canar, o amb el del mercadet de Sant Carles, o amb
altres aparcaments de l’illa. D’entrada, els empresaris no es comprometen a
vigilar el vehicle ni a vetlar per la seua seguretat. En segon lloc, potser
pagarem un bitllet on no hi ha cap NIF ni cap dada concreta de qui cobra, potser
perquè l’empresa no existeix o desenvolupa una activitat per a la qual no té
llicència... I finalment, pagarem una quantitat única per a tot el dia, encara
que només estiguem unes hores ocupant la plaça d’aparcament. És just? Però
i els ciutadans d’aquestes illes? Fan res per a defensar els seus drets?
Amb
les gandules i els para-sols de les platges passa una cosa semblant: pagam per
tot un dia, encara que només utilitzem el servei unes hores, o el matà o la
tarda. Certament, aquest temps té un bon preu, perquè pot cobrar-se dues, o
fins i tot més, voltes. Però si els usuaris som tan passius, em deman què
passarà el dia que els empresaris en prenguin nota i també vulguin pagar pel
temps treballat realment i comencin a descomptar dels sous el temps que es perd
per anar a fumar, per anar a l’excusat, per parlar amb amics o per qualsevol
altra cosa.
Mentre
tot això arriba, jo simplement proposaria als ciutadans que fóssim més
exigents amb els nostres polĂtics. Jaume Matas acaba de descobrir que la
situaciĂł del transport aeri a Eivissa Ă©s insostenible, almenys si el
consideram com un servei pĂşblic. Ho ha descobert ara, amb un govern socialista
a Madrid (casualment). Els
socialistes ja ho sabien fa temps, almenys mentre eren a l’oposició a la
Comunitat Autònoma, però ara que governen a Madrid sembla que se’ls ha
oblidat (casualment, també). Entretant, els ciutadans pagam uns bitllets
d’aviĂł carĂssims i sabem què costa un desplaçament fora de l’illa.
Quant
de temps haurĂ de passar per tal que populars i socialistes es posin les piles
i reconeguin que, governi qui governi, acĂ o allĂ , els qui perdem som tots els
ciutadans, de qualsevol ideologia polĂtica, i que com mĂ©s temps passa mĂ©s
sous perdem? Quant de temps haurà de passar perquè es posin d’acord per
obtenir un finançament just, equilibrat, per als sistemes de salut i d’ensenyament
de les Illes? Quant de temps haurà de passar perquè els funcionaris cobrin els
plusos d’insularitat promesos? Quant de temps...?
Les
preguntes són retòriques. Ningú no en sap les respostes. Però seria bo que
els ciutadans féssim comptes i procurà ssim passar-los la factura, a uns i
altres, de tot allò que, amb tant de temps malbaratat, ens fan perdre dia a dia.
Això Ă©s fĂ cilment quantificable, però difĂcil de recuperar. Això sĂ: jo
em pens quedar ben a pler quan arribi el moment: el dia de les eleccions.
ť
|