Model de ciutat
Si
alguna cosa està clara a aquestes alçades de legislatura autonòmica, insular
i municipal, és que hi ha qui té clar el model del que vol i qui no ho té
gens clar.
Evidentment,
el PP ha demostrat que té ben clar quin model d’illa té, i l’està duent a
terme fins a les últimes conseqüències, agradi o no a qui sigui. Els
socialistes, en canvi, no tenen gens clar quin model de ciutat tenen per a Vila.
Sembla
que un partit que vol governar una ciutat i que en té possibilitats hauria de
tenir un disseny de la ciutat dins el cap. Dit d’una altra manera: una formació
polĂtica que tĂ© possibilitats reals de dirigir Vila hauria de tenir planificat,
prèviament, quantes escoles hi hauria d’haver i en quins solars s’haurien
d’ubicar; quines infraestructures socials i sanità ries són necessà ries i on;
com s’ha d’ordenar el port i encaixar amb la ciutat... I això mateix, el
batle d’Eivissa, Xico TarrĂ©s, ha declarat que era aixĂ, que ell tenia dins
el cap un model de ciutat perfectament definit. N’hi ha prou amb repassar
l’hemeroteca i veure les declaracions que ha anat fent des que té la mà xima
responsabilitat municipal per a veure que ho ha dit reiteradament.
Però
qui repassi l’hemeroteca se n’adonarà aviat que les declaracions van per
una banda i els fets per una altra de ben diferent. Per exemple, amb tots els
anys de govern Tarrés encara no s’ha construït un sol col·legi al municipi,
i això que hi havia compromisos ben clars, com fer un nou col·legi darrere
Correus que havia d’absorbir l’alumnat del de la Bodega. Res de res. Els col·legis
futurs han anat canviant d’ubicació en el tauler d’escacs municipal i Tarrés
possiblement deixarà la batlia sense que s’hagi construït cap nou centre
escolar en el municipi. El mateix passa amb els pà rquings. Primer s’han
deixat privatitzar els que hi havia, després s’ha optat pels aparcaments
provisionals (Ionki Park, Royal Park...), però llevat de l’expansió i l’èxit
de les zones blaves, el problema de l’aparcament serà molt major quan Tarrés
deixi la batlia que quan hi va entrar. Passa tres quarts del mateix amb les
zones verdes i els parcs pĂşblics: encara ningĂş sap com acabarĂ el parc de les
Feixes ni quines caracterĂstiques tendrĂ en el difĂcil equilibri entre la
projecció urbana i la conservació d’elements d’interès etnològic.
I
si parlam del port? Aleshores la indefinició i la manca de model són encara més
evidents. S’ha passat d’un compromĂs entre tots els partits del Pacte per a
fer el dic del Botafoc amb una sèrie de condicions, a una acceptació dels
projectes de l’Autoritat Portuà ria com a mal menor, senzillament perquè no
hi ha idees millors. I el que és més greu, quan ja queda relativament poc per
a unes noves eleccions i el previsible relleu de Tarrés, el seu equip de govern
dóna la impressió que no tan sols no té idees, sinó que tampoc manté la il·lusió
per a cercar-les. I encara pitjor: on Ă©s el diĂ leg social, la consulta amb els
ciutadans, l’opiniĂł de les entitats cĂviques que tenen quelcom a dir? Millor
no parlar-ne, que ni hi hagi dià leg ni se’n parli en els mitjans de
comunicaciĂł social (el que no hi apareix, no existeix!), aixĂ no es produeix
la imatge de desencontre i de frustraciĂł...
Els
vertaders progressistes ho tenen certament difĂcil: en el seu nom s’estĂ
fent una polĂtica sense idees i sense nord, sense participaciĂł ciutadana. Una
polĂtica, però, que obre las portes a nous governs populars municipals. I el
PP sà que té clar quin és el seu model!
ť
|