El PSM opina. 16/09/2005

Titelles de Madrid

Sent vergonya d’altri quan veig el lamentable espectacle que ens ofereixen ben sovent els màxims dirigents del PP i del PSOE balears. El cas més recent és el del finançament del sistema sanitari.

No he votat Matas ni faig comptes de fer-ho, però entenc que, en democràcia, em representa a mi com a la resta dels ciutadans d’aquestes illes. Per tant, ell té el deure de defensar els interessos de tots nosaltres. Naturalment, el mateix deure tenen tots els qui ens representen des de l’oposició, encara que, amb un grau de responsabilitat menor.

Idò bé: ara resulta que el Govern balear dels populars finalment s’ha adonat que les transferències en sanitat que li va fer fa uns anys el govern central estaven mal dotades econòmicament, és a dir, eren deficitàries. L’enhorabona. Més val tard que mai. I el PSOE? Els socialistes ja ho havien denunciat fa anys, per tant no han de reconsiderar res, però sí que haurien d’actuar de manera conseqüent.

I és que convé fer un recordatori als desmemoriats: les competències en matèria sanitària varen ser transferides a les comunitats autònomes quan a Madrid hi havia un govern que presidia Aznar –i del qual formava part Jaume Matas– i a Palma hi havia un govern progressista presidit per Francesc Antich. Aleshores les comunitats no governades pel PP ja denunciaren que les dotacions pressupostàries que calculava el govern central eren insuficients. Però no hi havia alternativa: o s’acceptava l’oferta del govern Aznar o la situació encara era pitjor. Així que, de bon o mal grat, tothom ho acceptà, encara que fos com un mal menor. No els sona de res, això?

Ara els papers dels protagonistes s’han intercanviat: és el PP qui té la responsabilitat de reclamar més sous des de les institucions balears al PSOE que governa a Madrid. Matas, de sobte, ha perdut la memòria: ja no recorda que formava part d’aquell govern que va condemnar les Illes a disposar d’un sistema sanitari deficitari. I Antich, fent honor al seu llinatge, en comptes de mirar cap al futur, mira cap enrere: “això demostra en quina situació ens va deixar el PP...â€�.  Solucions? Si el PSOE aleshores ja comptava que els recursos eren insuficients, ara hauria de fer un bon esforç –creïble davant l’opinió pública–  per tal que la gestió de la sanitat a les comunitats autònomes pugui fer-se de manera raonablement eficaç, equilibradament des del punt de vista pressupostari. Però és evident que tampoc no és així. Quina solució li queda al PP? La mateixa que abans als PSOE: acceptar el mal menor.

El més greu, però, és que enmig de tanta incoherència, demagògia i electoralisme barat, estam els ciutadans de les Balears, que som dels que més càrrega fiscal suportam i menys rebem de l’Estat –se suposa que perquè tenim una gran renda per càpita–. I qui més necessita de la sanitat pública no és, precisament, qui més recursos econòmics té...

Estam, idò, davant una situació en la qual els nostres dirigents polítics no estan a l’altura de les circumstàncies i es preocupen més de defensar els seus superiors jeràrquics que no els interessos de tots. I el més greu, encara, és que la sanitat no és un cas únic –tot i que és potser el més important–. En poc temps s’haurà de renegociar amb l’Estat sobre el dèficit estructural de l’educació, una altra competència que el govern balear acceptà molt mal dotada i que pot acabar a la ruïna.

Quan veig aquestes coses i aquests dirigents, no puc evitar enyorar més polítics amb el tarannà de la presidenta del Consell de Menorca, que sí que té clara una cosa: per damunt dels interessos del seu partit, el més important són els ciutadans que representa.