|
El camaleó
Jaume Matas és un dels personatges
més camaleònics de la política balear contemporània. La transformació del
seu discurs, dels seus arguments, dels seus principis (!?) s'ha produït a una
velocitat de vertigen. Fins i tot li podem posar data: 15 de març de 2004.
L'endemà mateix de les últimes eleccions generals, es va esfumar com per art
de màgia aquell Jaume Matas defensor dels valors més casposos del nacionalisme
hispànic, avalador acèrrim de les ocurrències més tronades d'Aznar, i
maquillador del menyspreu sistemàtic del govern d'Espanya envers les Illes
Balears. Va bastar que es girassin les tornes a Madrid perquè de cop i volta
aparegués un Jaume Matas autonomista, crític amb el govern central que margina
les Balears, partidari de la reforma de l'Estatut, d'un nou model de finançament...
Aquests dies ens hem sulfurat pel discurs «ultra» de Delgado y Cierra España
davant la Creu del Desembarcament de Santa Ponça, però comparat amb el discurs
que va fer Matas al Club Siglo XXI dia 10 de desembre de 2003, el discurs del
batle de Calvià és tou i moderat.
Sí, aquell Matas s'ha transmutat.
Abans, com en l'esmentat discurs a Madrid, i emulant la deriva del seu cabdill
Aznar, despotricava contra el nacionalisme, contra Catalunya i contra Maragall,
i avui assisteix com a convidat d'honor a la Diada de l'11 de setembre. Fa dos
anys es queixava de les exigències desmesurades dels nacionalistes a Espanya, i
avui reclama per a les Illes Balears «el mateix que demanin els catalans». I
en fi, el debat actual sobre el finançament de la sanitat pública ens aporta
exemples paradigmàtics del camaleonisme matista. Ara Matas diu que la nova
proposta del govern central només resoldrà els problemes financers de la
sanitat balear «a mitges». Fascinant: ell mateix formava part del govern
espanyol que va quantificar i aprovar el marc financer actual, i que considerava
generós aquell esforç de l'estat envers les Illes. Una altra perla: ara diu
que dóna un suport incondicional a la proposta de modulació per càpita del
finançament sanitari que ha fet el president de Canàries a la Conferència de
presidents autonòmics, quan ell mateix, com els altres membres del govern Aznar,
la va rebutjar amb vehemència en ser proposada per diversos grups nacionalistes
en el marc del debat sobre el finançament autonòmic del 2001.
Quin és el Matas autèntic? Quan
es creu allò que diu, i quan simplement representa un paper? Existeix un Matas
autèntic? Té algun principi, encara que el guardi en un racó insondable de la
seva ànima, o és com el seu amic Zaplana, que li veus el llautó encara que no
obri la boca? Jaume I, el camaleó. Sí, la seva capacitat metamòrfica és
espectacular. Però també ho és, potser més encara, la quasi nul·la reacció
que el seu transformisme causa en la nostra societat. La baixa qualitat de la
nostra democràcia es manifesta en el fet que el «nou» Matas pot avui dir
exactament el contrari del que deia fa quatre dies, i no passa absolutament res.
Potser hauríem de revisar si encara reunim les condicions per anomenar-nos «demos».
A Matas no li cau la cara de vergonya, i als ciutadans el pols no se'ns altera
gens ni mica. Potser hauríem de revisar si encara reunim les condicions per
anomenar-nos ciutadans. Potser just som súbdits, que diria J.M. Terricabras.
|
