Quadrar el cercle turĂstic
Quan
les coses vénen mal dades és lògic que es busquin solucions urgents al
problema. El que passa és que en el cas de les Pitiüses ens passa allò de només
pensar en santa BĂ rbara quan trona.
Això
mateix passa amb el turisme. Ja fa molts anys que diversos sectors socials,
empresarials, polĂtics, reclamen canvis en l’orientaciĂł del sector. Però
mai no hi ha hagut, de veritat, un debat social seriĂłs, profund, sense
prejudicis ni preteses polititzacions, sobre el futur turĂstic de les nostres
illes.
Ara
el Consell i el Foment del Turisme proposen un pla de mĂ rqueting. Perfecte. Si
Ă©s bo, donarĂ els seus resultats, i els comerciants, hostalers, restauradors,
discotequers... se sentiran alleujats. Però això no solucionarà els problemes
estructurals, que sembla que ningĂş no vol abordar.
Perquè
vejam: comencem per l’eslògan aquest del “totes les illes en una”.
Realment algĂş pensa que pot ser sostenible en el temps el foment de la imatge
d’una Eivissa per al turisme familiar i, alhora, d’una altra imatge per al
turisme jove de discoteques, per exemple?
La
veritat Ă©s que el turisme familiar que acullen Eivissa i Formentera deu acabar
bastant cremat de remors, escĂ ndols, alcohol, borratxeres, embussos de trĂ nsit,
reclams eròtics, música a tot volum a les platges, barques carregades de
turistes que van gats i amb la megafonia que no et deixa estar tranquil a la
platja (a Comte, per exemple). Això que escric, és clar, és opinable i
discutible, però durant l’estiu han aparegut moltes cartes al director, als
diversos mitjans de comunicació de l’illa. Per tant, també són fets. En
definitiva, hi ha coses que sĂłn incompatibles, llevat que es poguessin
compartimentar d’una manera que encara no sabem...
Dit
això, i sense voler llevar cap mèrit a cap pla de mà rqueting, ni voler
menysprear la voluntat institucional d’afrontar la crisi turĂstica present o
immediata, crec que el que cal Ă©s que les nostres institucions, amb tots els
agents socials –i remarc això de “tots” –, prenguin el bou per les
banyes i, d’una vegada per totes, es proposin discutir sobre el model turĂstic,
sobre el nostre futur, el d’Eivissa i Formentera, que passa pel turisme, però
també per deixar de consumir territori i per conservar el medi i tenir-ne molta
cura.
Això,
és clar, voldrà dir que s’han de tocar interessos concrets, fonyar alguns
calls, provocar protestes, reconvertir alguns subsectors, destinar importants
partides pressupostĂ ries a aquestes reconversions, fer inversions en
sostenibilitat ecològica –encara que a algú això li puguin semblar foteses–,
dialogar molt i molt amb tots els sectors socials –no just amb els
empresarials, per molt que els empresaris hi tenen molt a dir–, i, per suposat,
assumir que això pot tenir un desgast social i polĂtic i una posterior pèrdua
de vots. Però això s’ha de fer i ja és inajornable, i els nostres
governants no poden continuar amagant el cap sota l’ala, perquè de les seues
decisions depèn el nostre futur –i no tan sols el turĂstic–.
Ara
bé, mentre això passa, potser també aniria bé que PP i PSOE es posassin d’acord
perquè Eivissa i Formentera –cadascuna de les dues illes– disposin de les
competències en promociĂł turĂstica que tots els partits reclamen quan sĂłn a
l’oposició, però que mai són capaços de fer efectives quan governen.
És
que els ciutadans d’aquestes illes no són ja prou grandets per a merèixer
una mica de serietat per part dels que es consideren “grans partits” de l’à mbit
estatal?
ť
|