El PSM opina. 09/09/2005

Quadrar el cercle turístic

Quan les coses vénen mal dades és lògic que es busquin solucions urgents al problema. El que passa és que en el cas de les Pitiüses ens passa allò de només pensar en santa Bàrbara quan trona.

Això mateix passa amb el turisme. Ja fa molts anys que diversos sectors socials, empresarials, polítics, reclamen canvis en l’orientació del sector. Però mai no hi ha hagut, de veritat, un debat social seriós, profund, sense prejudicis ni preteses polititzacions, sobre el futur turístic de les nostres illes.    

Ara el Consell i el Foment del Turisme proposen un pla de màrqueting. Perfecte. Si és bo, donarà els seus resultats, i els comerciants, hostalers, restauradors, discotequers... se sentiran alleujats. Però això no solucionarà els problemes estructurals, que sembla que ningú no vol abordar.

Perquè vejam: comencem per l’eslògan aquest del “totes les illes en una�. Realment algú pensa que pot ser sostenible en el temps el foment de la imatge d’una Eivissa per al turisme familiar i, alhora, d’una altra imatge per al turisme jove de discoteques, per exemple?

La veritat és que el turisme familiar que acullen Eivissa i Formentera deu acabar bastant cremat de remors, escàndols, alcohol, borratxeres, embussos de trànsit, reclams eròtics, música a tot volum a les platges, barques carregades de turistes que van gats i amb la megafonia que no et deixa estar tranquil a la platja (a Comte, per exemple). Això que escric, és clar, és opinable i discutible, però durant l’estiu han aparegut moltes cartes al director, als diversos mitjans de comunicació de l’illa. Per tant, també són fets. En definitiva, hi ha coses que són incompatibles, llevat que es poguessin compartimentar d’una manera que encara no sabem...

Dit això, i sense voler llevar cap mèrit a cap pla de màrqueting, ni voler menysprear la voluntat institucional d’afrontar la crisi turística present o immediata, crec que el que cal és que les nostres institucions, amb tots els agents socials –i remarc això de “tots� –, prenguin el bou per les banyes i, d’una vegada per totes, es proposin discutir sobre el model turístic, sobre el nostre futur, el d’Eivissa i Formentera, que passa pel turisme, però també per deixar de consumir territori i per conservar el medi i tenir-ne molta cura.

Això, és clar, voldrà dir que s’han de tocar interessos concrets, fonyar alguns calls, provocar protestes, reconvertir alguns subsectors, destinar importants partides pressupostàries a aquestes reconversions, fer inversions en sostenibilitat ecològica –encara que a algú això li puguin semblar foteses–, dialogar molt i molt amb tots els sectors socials –no just amb els empresarials, per molt que els empresaris hi tenen molt a dir–, i, per suposat, assumir que això pot tenir un desgast social i polític i una posterior pèrdua de vots. Però això s’ha de fer i ja és inajornable, i els nostres governants no poden continuar amagant el cap sota l’ala, perquè de les seues decisions depèn el nostre futur –i no tan sols el turístic­–.

Ara bé, mentre això passa, potser també aniria bé que PP i PSOE es posassin d’acord perquè Eivissa i Formentera –cadascuna de les dues illes­– disposin de les competències en promoció turística que tots els partits reclamen quan són a l’oposició, però que mai són capaços de fer efectives quan governen.

És que els ciutadans d’aquestes illes no són ja prou grandets per a merèixer una mica de serietat per part dels que es consideren “grans partits� de l’àmbit estatal?