El PSM opina. 05/09/2005

De Calvià a ses Salines passant per Son Servera

Els primers dies de setembre se noten especialment al mollet des Barcarès. Els pescadors aficionats traginen les canyes i preparen les fluixes per anar a les llampugues; els verderols encara hauran d'esperar un parell de dies més, fins el dia setze, que és quan s'obri oficialment la veda. Aquesta escenografia, que es repeteix any rere any, té un significat especial. És el senyal inequívoc que l'estiu està molt avançat, que ha entrat dins la recta final. A la fi l'ambient sembla assossegar-se, no sé... com si la gent ja estigués esbravada de festes i sopars.

També, com cada any, els diaris afluixen amb els temes que han duit de remolc tot l'estiu, falta molt poc per aixecar la «veda política» després del parèntesi del mes d'agost.

Així i tot enguany ha resultat un tant especial, i els grans temes que han omplert pàgines i més pàgines de la premsa escrita encara resten pendents de solució.

Per exemple, què passarà amb el merder de Calvià? Particularment tinc la convicció que el sr. Joan Thomàs continuarà al costat del batle Delgado, el qual es passarà pel forro les ordres de la direcció del partit que encapçala el president del Govern, el sr. Jaume Matas. L'assumpte de les mangarrufes del batle de ses Salines el veig més complicat des del moment en què hi ha tres o quatre conselleries i onze ajuntaments implicats. Tal volta el PP, que ha escenificat la seva destitució, el col·locarà després d'assessor o de qualsevol altre alt càrrec del Govern balear, amb la qual cosa no hi sortirà perdent ja que, amb un poc de sort, ni importarà que vagi a la feina.

Però, el tema estrella de l'estiu, el que ha sortit a qualsevol tertúlia, reunió sopar... ha estat la polèmica suscitada arran de la visita d'un grup de «radicals independentistes» (versió El Mundo és clar) a la piscina del sr. Pedro J. Ramírez i de Dona Agatha Ruiz de la Prada.

Prenent textualment les paraules del meu admirat Ferran Aguiló, tampoc entraré a defensar les postures de ningú, no per manca d'opinió pròpia, que evidentment tinc, sinó perquè no és la finalitat d'aquest escrit.

Però, el que sí m'agradaria fer, és una reflexió en veu alta. Resulta que per pertànyer i viure a un Estat tinc una sèrie d'avantatges i una sèrie d'obligacions, entre elles pagar impostos. Obligació amb la qual estic d'acord. Fins i tot he d'acceptar, perquè no em queda altre remei, que una part dels meus diners s'emprin per mantenir un exèrcit o comprar armament. Jo, que som pacifista i que tota casta d'armes m'estarrufa, he de tombar el coll, perquè la insubmissió fiscal no està permesa.

També me fa molt mala sang que, pel fet que determinades persones hagin intentat accedir a una zona de domini públic, s'hagi destinat una patrulla de la Guàrdia Civil a protegir la casa del sr. Ramírez nit i dia. Si, a damunt, és cert que han tractat els vianants que passaven pel carrer com si visquessin en toc de queda, és que ja me sobrepassa. Considero que, com a ciutadana, tinc dret a reivindicar altres prioritats, com perseguir els barruts sense escrúpols que intoxiquen els nostres adolescents amb drogues assassines, o posar remei a l'onada de robatoris que patim a diari; a mi, sense anar més enfora, m'han entrat dues vegades i ho han intentat altres tantes, sense que a ningú li preocupi el meu malestar. Francament, si el sr. Pedro J. Ramírez necessita protecció que la tingui, en faltaria d'altra, però que la pagui de la seva butxaca el responsable d'haver creat aquesta situació.