Criteris enciclopèdics
La posada en
marxa de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera va ser un procés llarg i no
exempt de dificultats. Calia, per una banda, que l’Institut d’Estudis
Eivissencs s’hi implicà s, i per l’altra, que no es polititzàs el projecte.
Allà pels anys 90, em a correspondre l’honor –i la responsabilitat– d’avançar
en aquest camĂ.
Devia ser l’any
1992 o 1993 quan vaig sol·licitar al portaveu de l’oposició –aleshores,
com ara, el socialista Vicent Tur– i el vaig informar à mpliament –com a
secretari de redacció de l’obra– del funcionament de l’Enciclopèdia, de
com avançaven els treballs i de la necessitat de no polititzar-la. Em vaig
oferir per informar-lo de qualsevol cosa que en volgués saber, però també he
de dir que mai ningĂş de l’oposiciĂł no me’n demanĂ la mĂ©s mĂnima
informaciĂł.
Han passat els
anys, hi ha hagut canvis polĂtics i canvis en la direcciĂł, en l’estructura i
en el funcionament de l’obra. Però tanmateix va endavant. Darrerament, però,
hom pot veure que l’Enciclopèdia, a poc a poc, es va convertint en una arma
de lluita polĂtica: que si l’obra es retarda, que si encara no Ă©s a les
llibreries i biblioteques... com si la publicació d’una obra que implica la
participació de més d’un centenar de persones es pogués programar i dur a
terme matemĂ ticament!
Però ara la
cosa ja va més lluny. Els socialistes del Consell ara llencen –irresponsablement–
torpedes a la lĂnia de flotaciĂł de l’obra: al seu contingut i a la manera
com aquest es determina. Critiquen, per exemple, que un batle de Sant Josep,
pare de l’actual conseller de Patrimoni, aparegui en l’Enciclopèdia, quan
no n’hi apareixen d’altres; o que la veu d’aquest conseller ocupi més
extensiĂł que la de l’expolĂtic i empresari Abel Matutes; o que no apareguin
en la veu dedicada a Antoni MarĂ Tur, exbatle de Sant Antoni, les imputacions
per irregularitats urbanĂstiques que va denunciar l’oposiciĂł. Dit aixĂ,
sembla que hi ha d’haver una manipulació dels continguts de l’Enciclopèdia.
I potser hi sĂłn... o no.
Cal aclarir, per
exemple, que un dels criteris que es fixaren en l’etapa de posada en marxa de
l’Enciclopèdia era que tot qui hagués escrit un llibre hi apareixeria –una
altra cosa Ă©s l’extensiĂł del text que se li dedicaria–. Vet aquĂ, doncs,
una senzilla explicació de l’aparició del Botja pare a l’Enciclopèdia i
de la no aparició d’altres batles josepins: hi apareix perquè és autor
d’un llibre, no perquè hagi estat batle, circumstà ncia que, per altra banda,
no ha de ser omesa en una nota biogrĂ fica, per breu que sigui. Pel que fa a les
imputacions de delictes, no crec que la simple imputaciĂł, sense condemnes
fermes, sigui un element digne de ser tengut en compte en textos de contingut
formal, que pretén ser rigorós i objectiu. I pel que fa a l’extensió de les
veus de Joan Marà Tur i d’Abel Matutes Juan, hi deu haver alguna explicació,
però la cosa ja és més delicada.
No vull ser
irrespectuós amb ningú, però em sembla evident que en la transcendència de
l’obra d’aquestes dues persones –ens agradi o no– hi ha un clar
desnivell... en favor de l’empresari. Si hi ha una descompensació en el
tractament de la informació, seria bo que el director de l’obra, el consell
assessor o qui se’n responsabilitzi, explicàs les raons d’aquest
desequilibri.
El silenci, en aquest cas, no fa més que alimentar els dubtes i les
sospites de manipulació, en la qual jo no crec. Estic convençut que qualsevol
intent de manipulaciĂł hauria tengut una clara resposta del director de
l’obra, Felip Cirer, i de molts col·laboradors. Però l’opinió pública es
mereix aquesta deferència.
ť
|