|
La Història del PSM
La història del PSM
Qualque cosa deu tenir el PSM quan genera odis i passions i fa que un gran nombre
de creadors d'opinió s'interessin pel seu present, el seu futur (o no
futur) i, fins i tot, i això encara és més sorprenent,
pel seu passat.
Cap al 1996, a causa d'una comanda inicial d'Eliseu Climent,
vaig començar a estudiar la història del PSM amb la finalitat
d'escriure un llibre que fos una síntesi de la seva evolució.
Ho feia des d'una evident simpatia però també, encara que Joan
Mir no ho cregui, amb la voluntat d'esser objectiu i ponderat. El llibre fou
publicat finalment el 1998 a Palma per Documenta Balear sense que fos prèviament
llegit per cap responsable del partit, tot i que la majoria hi col·laboraren
facilitant informació. En aquest treball, que fou reeditat, corregit
i ampliat el 2000, no s'oculta cap de les diverses escissions que ha patit aquest
partit, fins al punt que un dirigent històric em va comentar que, tal
vegada, exagerava un poc a l'hora de valorar l'abast de les successives crisis
del període 1980-1987. Així mateix, crec que també són
proves d'una certa imparcialitat la presència d'un pròleg d'un
destacat historiador gens vinculat al PSM i la inclusió d'un apèndix
amb un llarg document on Damià Ferrà-Ponç justificava ni
més ni menys que el seu pas al PSOE.
Tanmateix, sí que és cert que es dedica poca
atenció a la crisi del 1987, que va donar lloc a la implantació
a Mallorca d'Esquerra Republicana de Catalunya. Voldria recordar però,
que va afectar un nombre reduït de militants, encara que havien estat dels
més actius al si del PSM durant els anys vuitanta, i que la importància
d'ERC a les Illes Balears, fins al 2003-2004, fou molt limitada.
D'altra banda, i com a ciutadà, encara record la meva
perplexitat quan vaig saber, el 1987, que el PSM no pactaria amb ERC per a les
eleccions europees d'aquell any. És clar que aleshores, a Catalunya,
existia un partit anomenat Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres, on hi va militar
Josep Lluís Carod-Rovira fins devers 1986, mentre que ERC tenia un conseller
en el govern de Jordi Pujol entre el 1984 i el 1987. Posteriorment, el 2004,
en la meva opinió, el PSM va cometre una greu equivocació anant
en coalició amb CiU, però també és cert que, fa
poc, ERC ha rebutjat un pacte en el municipi de Palma amb l'excusa que cal un
acord global. Sigui com sigui, ara mateix, l'esquerra nacionalista es troba
dividida entre dos partits que, malgrat les seves diferències, podrien
esdevenir complementaris. No estic segur que els militants de base i simpatitzants
d'ambdues organitzacions entenguin que el 2007 es presentin candidatures rivals
pertot arreu, facilitant així encara més l'hegemonia dels partits
estatalistes. Potser més que refundar el PSM, caldria pensar a crear
una nova esquerra nacionalista oberta a tots els sectors progressistes, ecologistes
i alternatius que no tenguin El País com a Bíblia.
Antoni Marimon Riutort, historiador
Antoni Marimon. Historiador.
Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2510+6+145151
Diari de Balears - Tel. +34 971 78 8300 - e-mail: master@diaridebalears.com
Copyright © Grup Serra.
|
