|
Els problemes del PSM
EL ÀGORA
Els problemes del PSM
MIQUEL LOPEZ CRESPI
Ningú no podrà negar -per això hi ha les hemeroteques-,
que molts dels prop de set-cents articles que he publicat aquests darrers anys
tant a Diari de Balears com, més recentment, en El Mundo-El Día
de Baleares han estat escrits en una línia de clar suport crític
al nacionalisme d'esquerres, PSM i ERC especialment, i, en el seu moment, d'ajut
al Pacte de Progrés, malgrat totes les contradiccions i mancances que
demostrà en el seu moment l'esquerra nominal d'aquesta terra. Els advertiments
i suports sempre han anat en la línia d'enfortir el nacionalisme, l'esquerra
i l'ecologisme de les Illes. I, també per això mateix, sempre
hem advertit de les maniobres destructives, les campanyes rebentistes, els plans
dels poders econòmics i mediàtics per a ensorrar els trenta anys
d'història del nacionalisme d'esquerres illenc. Malauradame nt moltes
de les nostres advertències s'han fet realitat. Els grups de pressió
i especulatius, els servils a les ordres d'obscurs interessos polítics,
ja s'han llevat la careta i parlen obertament de la possible desaparició
del PSM. Per a ningú no és cap secret que els més beneficiats
de l'operació serien UM, el PSOE i Izquierda Unida. Aquesta darrera ja
va aconseguir un bon bocí del pastís quan, mitjançant la
coalició «Progressistes», aconseguí que l'espanyolíssim
Llamazares formàs grup parlamentari propi per a posteriorment votar contra
els drets nacionals d'Euskadi. Tot un èxit per a un personal que d'ençà
la transició no ha fet més que refermar els pactes establerts
per Santiago Carrillo amb el franquisme reciclat.
Molts dels votants i simpatitzants del PSM saben, per pròpia
experiència, que la línia de supervivència del nacionalisme
d'esquerres no passa per un enfeudament a Maria Antònia Munar, a la socialdemocràcia
espanyola o a Izquierda Unida, sigui quin sigui l'invent que els Cámara,
Grosske i Rosselló es treguin del capell. Ara mateix, just en el moment
que escric aquestes retxes, un nombrós grup de militants i simpatitzants
del PSM estan signant un manifest públic per a lliurar al Consell de
Direcció Política del PSM demanant seny i que no es tiri per la
borda l'esforç fet pel nacionalisme d'esquerra en aquestes darreres dècades.
Aquest nombrós grup de militants s'adona a la perfecció, talment
com nosaltres ja havíem advertit any rere any, dels poderosos interessos
que mouen les cordes dels qui volen acabar amb el seu partit. Tothom amb dos
dits de seny sap ben bé que el projecte que ordeixen els grups de pressió
econòmics de les Illes, des del PP fins a la socialdemocràcia
passant per UM, és acabar amb la història de lluita contínua
dels homes i dones, dels col·lectius que han constituït la columna
vertebral de la resistència dels mallorquins a la depredació del
nostre territori i la nostra cultura.
Els signants del manifest de defensa del nacionalisme d'esquerres,
i més concretament del PSM, afirmen que són moltes les forces
polítiques que pensen sobreviure damunt les despulles del PSM. La nostra
preocupació, diuen, «és conseqüència de veure
com perilla que l'espai socioelectoral que fins ara ha ocupat el nacionalisme
d'esquerres del PSM es repartesqui entre EU-Els Verds, el sector 'nacionalista'
del PSOE i Esquerra Republicana de Catalunya. Això, dit amb el respecte
que ens mereixen aquestes formacions polítiques, amb cada una de les
quals ens uneixen determinades sensibilitats i afinitats socials i programàtiques.
Però cap d'aquestes sensibilitats i afinitats és capaç
d'abraçar l'espai sociològic i electoral que fins ara ha reunit
el PSM ni les seves possibilitats d'eixamplar la base social».
Pens que els grups de pressió, les organitzacions polítiques,
els grans poders mediàtics al servei dels interessos especulatius de
la dreta que ja canten victòria, s'equivoquen molt. Tot aquest personal
que ja compta els vots i els diputats de més que traurà xuclant
un espai nacionalista que ha de desaparèixer no coneixen prou bé
el tarannà militant de la base social del PSM. Els homes i dones del
PSM no ignoren que en aquests moments es juga molt més que la desaparició
o consolidació d'un partit polític.
|
