El PSM opina. 28/06/2005

El darrer ministre de Franco

Em pensava que quan m'assegués a escriure aquest article ja tindríem notícies -bones o dolentes- de Galícia. Mirau que costa treure'ns de damunt aquest senyor, eh? Ja ho veis: tot es decidirà en la pròrroga, en el darrer minut, i pel gol d'or. Sí, la saviesa popular, que mai no s'equivoca, ens recorda que no hi ha malaltia que duri cent anys, però com que també diu que mala herba mai no mor, estam amb l'ai al cor. Ep, aquest rodolí és involuntari. Però ja està escrit. Bé, la veritat és que el podria esborrar, com ha fet don Manuel amb la seva biografia: n'ha suprimit tots els anys que va ser ministre de Franco! Segons la seva web electoral, es va iniciar en política l'any 1975, quan va ser, diu, un dels artífexs de la transició democràtica espanyola. Dels anys anteriors esmenta la seva pertinença a diverses institucions acadèmiques, científiques, etc., però per res no ens diu que va ser ministre de Franco, ni que va ocupar diversos alts càrrecs de la dictadura.

Aquest silenci pot tenir tres explicacions. La primera és que hagi volgut donar una mostra de modèstia, d'humilitat. Si és això, Déu n'hi do. Perquè, a veure, qui seria el guapo que si un dia arribàs a ministre ometria aquesta referència al seu currículum? Jo ho posaria ben clar, perquè un antecedent així sempre deu ajudar per trobar una feineta, no? Clar que, en el seu cas, això no li deu preocupar, perquè ja passa d'un bon tros de l'edat habitual de jubilació.

El segon motiu podria ser que tengui por d'haver de respondre davant la Justícia per les malifetes d'aquell règim. Però no, això és impossible, perquè aquí no som tan venjatius com a Argentina, on fort i no et moguis volen fer seure al banc dels acusats homes tan entrats en anys com don Manuel, que sols aspiren a gaudir d'una vellesa tranquil·la. Mirau com són els argentins, eh? Que no ho havien aclarit amb aquella llei de punto final y obediencia debida? Que no era de punto final? Idò no, es veu que n'hi ha que només volien fer un punto y seguido, i apa, torna a remenar el passat. Que no ho saben, que la merda com més la remenen més put? Però tampoc no ens ha d'estranyar: a Sud-amèrica, com que són del Tercer Món, fan aquestes coses. Fixau-vos-hi país per país, i veureu com pertot arreu hi ha queixes i bregues. Així no faran res mai.

La tercera hipòtesi, i pel que dèiem sembla la més plausible, és que don Manuel simplement hagi oblidat què va fer els anys de la dictadura franquista. No us en rigueu, que no em referesc a les xacres senils, sinó a la memòria selectiva, que és allò d'oblidar les coses lletges i recordar les bones. D'altra banda, si ell va ser un artífex de la transició democràtica espanyola, ara no fa més que predicar amb l'exemple, perquè el pas de la dictadura a la democràcia va ser possible a base de grans oblits planificats. Sí, aquí no hem demanat explicacions a ningú, i a les Illes Balears també coneixem polítics que ja van ser cosa amb la dictadura i que després es van reciclar en demòcrates de pinyol vermell. O blau, més ben dit. Si aquí haguéssim filat tan prim com a Argentina, ni don Manuel ni cap d'aquests polítics no haurien pogut ocupar càrrecs públics en democràcia. Sí, segurament ell ha fet un gran esforç per oblidar, no com altres -intel·lectuals i historiadors entestats a destapar velles ferides- que no han entès que en el diccionari de la transició reconciliació significa oblit, amnèsia, desmemòria.

Sigui com sigui, amb biografia sencera o mutilada, don Manuel és a l'espera que els darrers vots el deixin on està o el facin fora. Coses de la democràcia. Ja veurem què passa. Però deixau-me expressar un desig: ¿no decía usted que la calle es suya, don Manuel? Pues a la calle, don Manuel, a la calle...