Jo homosexual? No ho sé
És una cosa que no m'he plantejat mai. Senyal que no dec
tenir aquesta inclinació, perquè si no me n'hagués adonat, supòs. Però
tampoc és cosa que em preocupi d'allò més. De tota manera, el que sí puc dir
conseqüent a la meva ja perllongada observació del món i la bolla, és que he
conegut homes que els han agradat les dones i dones que els han fascinat els
homes, o sigui, heterosexuals que se'n diu, que un moment donat de les seves
vides, fins i tot amb família ben establerta i amb molts anys de convivència
al parèixer complaent i equilibrada, dona o home i fills, canvien de cantet,
s'adonen de la seva homosexualitat i actuen coherentment, obren en conseqüència,
la majoria de vegades de forma molt civilitzada, pacífica, harmònica. N'he
coneguts. No legió, però he tengut coneixement d'algunes i alguns. «Homos»
que es tornin «heteros», no n'he conegut/da cap mai de la vida. Mai. O no he
topat, o no es dóna.
Però repetesc, tampoc no li atorg més importància al fet
del caire de la personal sexualitat de cadascú i el seu exercici. Allò que
consider molt important és la individual recerca de la felicitat, la íntima
investigació de les respostes de la pell, l'aproximació a la plenitud
sensorial pel camí que l'instint ens assenyali com el més adequat per a la pròpia
realització. Física, sensorial, mental, de la inventiva, la fantasia, el somni,
l'estel de l'alba. No crec que això sigui tan mal d'entendre. Una persona que
està a pler dins la pròpia encarnadura, hi ha moltes possibilitats que resulti
bona gent. I una persona reprimida, voluntària o forçadament, fins i tot ho
deixa albirar en el posat, la cara, la fotografia. No ho pot amagar. Amb Rouco
Varela pensava ara mateix, mirau quines coses. Vénc a dir: per aquí venien els
tirs del present escrit amb pretensió d'article d'opinió: la mobilització de
l'altre dissabte d'una secció intolerant de personal, contra els drets d'un
altre sector de la ciutadania, que l'única cosa que cerca és viure i conviure
en pau amb el germà proïsme i amb si mateixos, ho consider una poquedat, una
estretor de mires, una cabronada tamany natural.
Que per cert m'ha fet recordar allò de la Laura Schlessinger,
una conegudíssima locutora de ràdio EEUU, que es dedica a donar consells als
que la criden per telèfon. Fa poc va atacar els homosexuals. Va dir en antena
que l'homosexualitat era una abominació. El seu únic argument era que així
exactament ho deia la Bíblia, Levític, vers. 18:22, i per això mateix no pot
esser consentida baix de cap circumstància. Però li sortí un rossinyol de
pleta contestatari, que li dirigí una carta oberta que es va fer pública a
Internet, que li deia a grans trets: que ell també era un bon afeccionat a
llegir la Bíblia i que, efectivament, deia puntual allò que ella deia que deia.
Però que a la Bíblia també hi compareixia QUE .- Èxode 21:7, ell podia
vendre la seva germana com a esclava. I demanava a la sra. Laura a veure quin
preu li semblava més correcte i adequat. QUE el Levític 25:44 diu que es poden
tenir esclaus, tant mascles com femelles, sempre i quan siguin comprats a les
nacions de veïnat, la qual cosa limitava injustament la seva capacitat de
compra a Mèxic i Canadà. QUE el Levític 5:19-24 també sentenciava que no es
pot tenir contacte amb cap dona quan està en el període menstrual. I es
demanava: Com ho puc saber? L'home havia provat de demanar-ho i li havien
omplert la cara de dits. QUE resulta que tenia un veïnat que treballava en
dissabte, quan a Èxode 35:2 s'estableix que en aquest cas se l'ha de condemnar
a mort. I es feia la següent reflexió: estic obligat a matar-lo jo mateix? Amb
una paraula, palesava la miniatura que tenen per cervell tota una fauna ancorada
a l'edat mitjana, com a mínim.
Conclusions personals d'avui, i vostès en facin el cas que
els véngui de gust: A).- L'homosexualitat no és una patologia, segons el
sotasignant i absolutament TOTES LES ASSOCIACIONS CIENTÍFIQUES. B).- Aquestes
mateixes AACC afirmen també que les famílies homoparentals no són en absolut
negatives per a l'educació dels fills adoptats. C).- Els malalts són ells, els
del PP, la COPE, La Razón, Aquilino Polaino... Etc.
Apa, ja ho he dit.
|