|
A Francesc Fiol
Honorable senyor conseller: Qui signa aquesta carta és un
ensenyant de secundària amb 25 anys exercint la docència. Bona l'heu feta amb
l'anunci que voleu homologar els estudis de final de 4t d'ESO amb els de nivell
C de la «difunta» Junta Avaluadora de Català. Sabeu tan bé com jo que quan
un govern està decidit a dur endavant un projecte sol dur a terme estudis que
avalin la seva decisió. I si encara vol actuar de manera més democràtica,
abans de prendre cap decisió sol escoltar la veu d'aquells que es troben més
afectats, o la seva veu i opinió són tengudes en compte per la seva vàlua
professional. Quan no ho fa així és quan la democràcia i el seny que han de
moure el procedir dels governants es posa en qüestionament i la gent veu com la
política agafa desviaments que no cerquen el bé comú, sinó el partidisme més
sectari. L'alumnat que a les Balears acaba els seus estudis de quart d'ESO, no
solament ha estat avaluat per uns coneixements de cada una de les matèries que
es posen en joc, entre elles la llengua catalana, sinó que també s'han
considerat tot un conjunt de factors molt diversos: l'evolució d'aquest
aprenentatge, la seva feina i dedicació, el seu esforç i, sobretot, la
voluntat de donar a aquest alumnat un document acreditatiu que no li tanqui les
portes d'un possible accés a un mòdul professional que li permeti accedir a un
lloc de feina qualificat. Moltes vegades els coneixements estrictament acadèmics
s'han d'equilibrar amb les realitats socials, econòmiques, que envolten cada un
dels nostres alumnes. Vós sabeu que la realitat sociolingüística que vivim ha
fet desaparèixer els espais monolingües en llengua catalana. La presència
abassegadora de la llengua castellana ha motivat que el seu ús sigui avui
majoritari entre la població escolar. També sabeu que la presència de la
llengua catalana no és majoritària al món de l'ensenyament. Encara que a bona
part de l'escola pública els docents han fet un gran esforç per assolir quotes
de normalitat en l'ús de la nostra llengua, el seu ús, a l'escola, no és
sovint l'adequat perquè els alumnes n'arribin a tenir el domini desitjable.
L'administració que vós representau sembla que ha iniciat tot un seguit de
mesures que van en sentit contrari. Des de l'intent de rebaixar les exigències
de coneixement d'ús de la llengua catalana per accedir a la funció pública,
fins a plantejar una televisió pública en què la presència de la nostra
llengua corre perill de convertir-se en pura anècdota, assistim a un despropòsit
darrere l'altre, que l'únic que fan és donar força a aquells que consideren
la llengua pròpia de les Balears més un problema que un punt de trobada i
d'identitat compartida. Ara voleu homologar una cosa que no s'aguanta per enlloc.
Creieu, senyor, que cap ensenyant de secundària pot estar content d'arribar a
dir que aprovarà tots els alumnes com a mesura de força, perquè el seu
conseller es nega a fer-ho i es nega a presentar cap prova que avali allò que
vol dur a terme? La incoherència de la vostra mesura arriba a l'extrem de donar
a tot l'alumnat, per llei, un nivell de llengua que és el mateix que s'exigeix
al professorat que els ensenya, o superior al que es demana a la mateixa
administració. Rectificau! Parlau amb els ensenyants, amb els seus
representants sindicals, escoltau la veu dels experts. Si podeu demostrar que vós
teniu raó, la gent haurà d'acceptar la força de l'evidència. Si no ho feis
així, us convertireu en executor conscient d'una injustícia històrica.
|
