El PSM opina. 07/04/2004

I ara, camí d'Europa

Encara no s'han apagat els esclats que han suposat les darreres eleccions generals del catorce de març -el dia en que es va traduïr en vots el crit de no a la guerra, veurem si els guanyadors en prenen nota- quan ja albiram una altra contesa electoral, no per menys llunyana menys important: la convocatoria a les urnes per elegir el nou Parlament d'Estrasburg, eleccions a celebrar molt probablement el tretze de juny a gairebé tota Europa.

Són unes eleccions importantíssimes, potser la gent no ho capta així, però salvant les distancies, poden ser fins i tot més importants que unes autonómiques, encara que soni a boutade. M'explico: no hi ha gairebé res que pugui aprovar cap parlament autonómic -i en segons quins camps els nacionals- que no es pugui tirar endavant sense el vist-i-plau d'Estrasburg.

*

Poques coses s'escapen a les normatives europees, molt poques. Això no vol dir que el Parlament de les Illes Balears o els diferents Consells no tenguin la seva importància, en tenen i molta (les competéncies sobre urbanisme, per exemple). Però no es poden imposar en cap cas a una directriu europea. Si ho fessin -més d'un cop s'ha intentat, amb resultats més que lamentables per les Administracions que ho provaren- les conseqüències les hem hagudes de pagar tots els ciutadans. Aquí radica doncs l'importància de l'europarlament: que dia a dia es va fent més i més necessari per a la vida quotidiana del ciutadà.

És en aquest contexte que els partits illencs s'han espabilar per tenir-hi presencia, a Estrasburg: els nostres ciutadans no en poden quedar arraconats. De cap de les maneres. Aquesta legislatura és importantísima per molts conceptes. En podriem destacar molts, però en sobressurten dos que afecten de ple als ciutadans d'aquestes Illes, ja que el futur professional de molts treballadors està en joc.

Per una banda en els pròxims mesos es decidirán si els ajuts europeus en materia agrícola -la PAC, Política Agraria Comunitària- es mantenen d'una manera més o menys beneficiosa pel nostre camp malgrat l'entrada d'altres països a l'Unió Europea. Aquesta legislatura s'haurà de vetllar pels interessos dels nostres treballadors i treballadores del camp balear, que veuen com la gairebé única manera de poder sobreviure dignament passa pel manteniment de la PAC durant una década més, malgrat que en el seu fur intern molts ja voldrien poder viure sense angoixes i sense PAC. Això voldria dir que el camp com a sector agrícola esdevindria un negoci rentable.

*

Per un altre costat, tendrem com un eix legislatiu important les posibles reformes de qualitat turístiques que pugui imposar Brusel·les als Estats membres de l'Unió. I aquí, per motius que són per a tots obvis, haurem de posar fil a l'agulla si no volem que la nostra industria turística se'n ressenteixi.

Qualitat sí, d'acord, però no a qualsevol preu ni de manera imposada. Ens jugam massa en aquestes eleccions com per a no pensar-hi dues vegades o no donar-lis massa importància. Pensem-hi, potser tots hi sortirem guanyant.

Moltes gràcies.