|
Assimilació
Fa pocs dies, i davant de l'amenaça de
retallar el català a les escoles, vèiem als informatius una
massiva manifestació a les Illes. Ara aquella amenaça s'ha fet
realitat; amb una vella cançó que canta les excel·lències del
bilingüisme -unes excel·lències que els qui el prediquen no
aprofiten-, i potenciant el paper santificador de la família, el
president Matas ha complert el seu objectiu: fer que el català
sigui optatiu, en contra del que són totes les llengües
civilitzades del món i en contra del que diu la Constitució i
l'Estatut de les Illes. I no sols això, sinó que ha imposat un
programa segons el qual queden prioritzades les variants
dialectals per sobre de la llengua estàndard. És el que solen
fer els colonitzadors amb els colonitzats: suprimir la seva
llengua a base d'esmicolar-la i arraconar-la. No cal dir que els
partits de l'oposició han manifestat el seu rebuig, molt en
especial el Partit Socialista de Mallorca, però ja sabem quin
cas fa el PP de les manifestacions i de les protestes. Com que
l'espanyolització els sembla encara insuficient, el PP ha ficat
l'himne espanyol a la Diada de Menorca, enmig del desconcert dels
menorquins. Tot plegat no és, per previsible, menys lamentable,
i la capacitat de destrucció de les nacions i de les llengües
altres que la castellana és un dels eixos del programa del PP i
del president Matas.
I no és que odiïn la diversitat (bé que la defensen a Europa),
sinó que tenen una idea monolítica de la convivència. Aquesta
idea es basa en els vells conceptes sociològics de la "integració"
i l'"assimilació". Si vostès fan memòria recordaran
que aquests dos termes vas ser molt explicats i molt utilitzats a
partir de les primeres onades immigratòries cap als Països
Catalans procedents d'Espanya. Dèiem -i continuem dient- que el
qui arriba de fora -per necessitat, no ho oblidem, i amb un
trencament dolorós a l'esquena- ha de ser integrat a la nova
societat, perquè no ha de ser un marginal ni formar part d'un
gueto; ara bé, no ha de ser assimilat, que significaria esborrar
els seus orígens, anorrear-li la seva personalitat. Doncs
aquesta és precisament la idea de convivència del PP: no volen
integrar les nacions altres que la castellana, sinó que volen la
seva assimilació. Aquesta és la distància, l'enorme distància,
entre dretes i esquerres. Que existeixen, ja ho crec que
existeixen.
|
