|
La impunitat es diu TVE1
Connectar La Primera i tenir la sensació de
viure en el present perpetu dels 25 anys de pau del franquisme
era habitual fins ara. TVE continua fidel a les seves essències
nacionals i nacionalistes, que l'engendraren en la fosca nit del
1956. Les dues legislatures del govern del PP a Madrid han
consumat la restauració de TVE com a televisió nacional
espanyola en el sentit que Franco i Fraga li atorgaven plegats,
per exemple, en inaugurar Prado del Rey fa 40 anys. Durant
aquests llargs vuit anys, hem estat testimonis de l'amplitud i
voracitat de les arts manipuladores de la hidra del PP, sobretot
a TVE. Ara: l'espiral de la instrumentalització de la televisió
pública a Espanya culminà (de moment) el passat 18 de febrer en
els Telediarios. L'excusa és coneguda: el comunicat de dos
encapuxats d'ETA servida en un vídeo domèstic per la televisió
basca.
Aquell dia, la meva sorpresa, com segurament la dels milions
d'espanyols que segueixen habitualment els noticiaris de La
Primera, fou majúscula. Com gosava TVE obrir el TD2, un
Telediario de tant d'impacte, amb imatges de terroristes d'ETA
donant consignes al poble espanyol? Per què la direcció de TVE
havia canviat la seva política informativa tradicional de pagar
amb silenci i ignorància els comunicats d'ETA? Per què li
interessava tant, a la televisió pública del govern, de
difondre el missatge de la treva a Catalunya dictat per la cúpula
d'ETA? Aviat ho vaig entendre. Calia estar ben atent a la
pantalla per comprovar com Alfredo Urdaci, el director i
presentador, i la seva gent, havien treballat tot el dia per
condensar en uns vint minuts inefables de prime time un cap
nuclear per estavellar al bell mig de la política catalana i de
la campanya espanyola. No sé si ETA havia previst el potencial
de l'impacte. En tot cas, TVE aprofità tota la munició. He
repassat la gravació d'aquell TD2 per admirar-ne l'arquitectura
narrativa i discursiva. Es tracta ja d'una obra mestra en el seu
gènere, digna de passar a la història de la infàmia i de les
videoteques de les Facultats de Periodisme i de Propaganda.
Breument, la llarga primera part del TD2 del vespre del 18 de
febrer presenta un elaborat còctel de suposades informacions,
d'imatges de fets, d'imatges de personatges, de declaracions i de
comentaris en off, amb un doble propòsit. Primer, el propòsit
central: l'atac frontal contra la línia de flotació del PSOE
com a alternativa de govern, exigint-li que trenqui els pactes
amb ERC al govern de la Generalitat. Segon, la desqualificació
d'ERC i de l'independentisme democràtic com a sospitosos de
connivència amb el terrorisme. Al llarg d'aquests vint minuts
del TD2, Urdaci dóna la paraula i la imatge a Aznar, Rajoy, Piqué,
Zaplana i Acebes, cinc pesos pesants del govern i del PP, cada un
amb el missatge ajustat al càrrec propi i al doble propòsit de
l'operació. A més, per si feia falta, busca l'ajut impagable
dels dos líders cedits pel PSOE, Ibarra i Bono. Entremig, calia
dosificar algunes imatges de Carod -per exemple i no per
casualitat, les primeres declaracions del 26 de gener, quan
admetia l'entrevista amb ETA-, algunes de Maragall, a més de
Zapatero, totes trufades a gust d'Urdaci amb breus seqüències
de la carnisseria d'Hipercor i de l'atemptat de Vic contra la
Guardia Civil, i amb xifres i comentaris en off sobre les víctimes
d'ETA a Catalunya. Per contra, no s'incloïa ni una imatge
d'Ibarretxe, que havia fet una condemna sense pal·liatius de la
declaració de la treva.
Es fa difícil en un article d'opinió d'explicar fins a quin
punt els periodistes orgànics dels partits amb majoria absoluta
s'aprofiten sense pietat dels mitjans públics. I com aquests
professionals del discurs públic poden arribar a atemptar contra
els principis més elementals de la democràcia i del pluralisme
en la seva missió de reporters incrustats en tancs no militars
com és un TD de TVE. I com a poc a poc la seva impunitat va
minant la credibilitat d'un mitjà públic de televisió i de
retop la confiança en qualsevol mitjà d'informació que vulgui
defensar l'interès públic.
No és estrany, doncs, que siguin també professionals de la
televisió pública els més interessats a denunciar una espiral
de confusió i d'intoxicació que només els pot ser perjudicial.
En aquest sentit i com informava l'AVUI de diumenge, un
recentment constituït Consell Provisional d'Informatius de TVE-Torrespaña
ha elaborat un detallat informe sobre el tractament dels
informatius de TVE de la treva d'ETA per a Catalunya. La seva
conclusió abunda en dades i arguments respecte al "tracte
discriminatori" dels informatius a favor del PP i en contra
del PSOE i del govern català. Convé afegir que aquest Consell
Provisional fou elegit recentment per gairebé la meitat de la
plantilla de periodistes de Torrespaña (506 sobre 1.200).
Com deia, el 18 de febrer pot considerar-se el dia de la
culminació d'una actuació en espiral del PP per convertir TVE
en el seu canal públic confiscat. El grau de manipulació
partidista d'aquest canal ha estat reiteradament denunciat els
darrers anys, no sols pels partits de l'oposició, sinó també
per altres instàncies. Contra la tradició ja generalitzada a
Europa, el PP ha evitat la creació d'organismes independents de
control del pluralisme, com és el CAC a Catalunya o el CSA a
França. Així, qualsevol retret a la seva actuació en els
mitjans públics pot ser desqualificat immediatament per un
Zaplana o un Acebes de rebequeria de l'oposició. És l'autocràcia,
no la democràcia, el règim prevalent encara a TVE. L'única via
de control en cas extrem és el jutjat de guàrdia. En efecte, al
jutjat va acudir el sindicat CCOO per denunciar la manipulació
de la informació sobre la vaga general del 20-J del 2002. La
sentència de l'Audiència dictaminà contra RTVE "per
vulneració dels drets fonamentals de vaga i llibertat sindical
com a conseqüència del tractament informatiu ofert durant la
vaga general". L'execució de la sentència en els TDs del
15 d'octubre de 2003, amb la lectura a cent per Urdaci acabat el
TD, va fer indignar el sindicat, que fou anomenat amb tota insolència
Cece-O-O. I Urdaci no sols continua ufanós dirigint els
informatius, sinó que és elogiat per Arenas com "un
professional com una casa de pagès". Impunitat, fins quan?
A la BBC, després de la (discutida) sentència del jutge Hutton,
ha abandonat la casa el periodista Gilligan, però també han
dimitit el president i el director general. A RTVE sembla que la
impunitat és la primera regla de la particular deontologia
professional i empresarial de la casa. El memorial de greuges
seria inacabable. ¿Cal recordar les recents campanyes de
reflotació de la imatge del PP en el cas Prestige o del
tractament de la Guerra de l'Iraq a TVE? I per postres, els amos
de RTVE ens obliguen a tots els contribuents a sostenir un deute
que ronda el bilió de les antigues pessetes! Fins quan la
impunitat?
|
