|
Campanyes contra el PSM
Vagi per endavant, i ja ho he escrit en alguna ocasió, que
qui signa aquest article no té carnet de cap partit a no ser el
de la lluita per un món més just i solidari. Ho dic com a avís
per a navegants. Hi ha arreu molt de sicari a sou de qui comanda
per a no haver d'encomanar-nos cada vegada al bon judici del
lector i la memòria de la gent honrada, que n'hi ha, i molta!,
per a desgràcia de cínics i malfactors. Sempre m'han indignat
els atacs contra els dèbils, les campanyes d'extermini contra
aquell que no es pot defensar. Consider el cinisme i la prepotència
dels poderosos com una forma més de feixisme. Potser els grups i
sectors que a través dels anys s'han especialitzat en la feina
bruta de criminalitzar aquells partits o persones amb les mans
netes, amb provada trajectòria de lluita pel país, no porten
l'esvàstica o el jou i les fletxes brodats a la camisa, però,
evidentment, actuen com si els portassin. Els sicaris a sou dels
autèntics poders fàctics de la nostra societat, quan
s'acarnissen amb el dèbil fan com els reaccionaris de totes les
èpoques i contrades. La seva pràctica els denuncia davant
qualsevol ciutadà amb sensibilitat humana i política.
La trista història que d'ençà fa més d'un quart de segle s'ha
esdevingut amb el PSM i el nacionalisme d'esquerra és una
demostració evident del que acab de dir. L'any noranta nou várem
assistir a l'intent de linxament de Mateu Morro i la direcció
del PSM quan aquesta organització, per legítims interessos de
partit, no volgué aliar-se amb UM per a anar plegats a les
eleccions generals. Aleshores els atacs contra el «sectarisme»
i «marxisme» del secreatri general feien flamarada. Rere
l'operació d'extermini del PSM, extermini programat en diverses
fases, hi havia foscos interessos que, d'una vegada per totes,
volien aigualir aquella veu crítica i dissident.
El demencial espectacle de destrucció, mentida i tergiversacions
va ser tan esgarrifós que, pel que hem vist amb la constitució
de la coalició «Progressistes per les Illes» formada per PSM,
EU, Verds i ERC, van immunitzar el nacionalisme d'esquerres de
seguir aquesta via. Llevades les opinions sinceres d'algunes
persones de bona voluntat que, sense anar cercar què hi havia de
veritat rere la campanya d'extermini mediàtic, volien «unitat
dels nacionalistes», el cert és que tothom pogué constatar la
brutor de la campanya ordida contra el PSM.
Ara, cinc anys després d'aquella endemesa, ens tornam a trobar
amb el mateix. El PSM continua fent nosa en l'actual programació
del bipartidisme regnant. Si abans era un partit criminalitzat
per no voler anar a les eleccions amb UM, ara l'excusa és que
s'ha ajuntat amb «radicals ecologistes, republicans i
socialistes». Les excuses pels atacs canvien contínuament. Fa
un quart de segle l'excusa era l'abstenció davant el referèndum
constitucional; després ho va ser la unitat amb un sector de
l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC); després va ser la
vinguda de Lluís M. Xirinacs per a donar unes conferències.
L'any 1999 era el no voler anar amb Maria Antònia Munar a les
eleccions i exigir governar en el Consell de Mallorca, ja que
aleshores el PSM tenia més vots que UM.
Ara, constituïda la coalició electoral «Progressistes per a
les Illes», el PSM hauria passat, de forma oportunista,
evidentment, de ser el partit dels «trajes i despatxos» a
esdevenir, com ha dit sempre la dreta, una «organització
d'esquerra radical, d'agitació de carrer i de mocadors palestins».
Mateu Morro, un polític prou moderat que el poble mallorquí
coneix a la perfecció, seria, valga'm déu quines coses hem de
llegir, el cap d'una «acció directa» quasi anarquista
concretada en l'agitació de carrers i aules mitjançant escamots
de pagesos (tornen les germanies!), partforanistes
antiautopisters i professors anti PP i anti UM.
No exagerem la troca. Lluitar per a anar concretant una coalició
electoral que simplement demana una regeneració de la vida política
actual... es mereix aquesta campanya d'extermini? Vos asegur que,
per la meva banda, no veig enlloc tants dimonis ni tants «radicals
agitadors». Defensar uns principis de progrés social,
autogovern, justícia social, democràcia participativa i
equilibri ecològic no hauria de merèixer tants d'atacs.
|
