El PSM opina. 10/03/2004

Les eleccions de diumenge

Des dels mes diversos sectors es critica amb força la unitat electoral aconseguida entre PSM, els Verds, EU i ERC. Les crítiques més agres a la constitució de «Progressistes per a les Illes» solen ser d'alguns estomacs agraïts, a sou fins ara mateix del PSOE, i d'algun comentarista proper al regionalisme d'UM. Tot plegat molt comprensible, ja que, si tenim en compte que aquesta vegada s'han d'elegir vuit diputats per a les Illes i les enquestes parlen d'uns resultats que en donarien cinc al PP, dos al PSOE i un a la coalició abans esmentada, l'obtenció d'aquest vuitè diputat per part de PSM, Verds, EU i ERC és analitzat com a una derrota de Zapatero.

Les crítiques per part d'UM evidencien la posició de debilitat de Maria Antònia Munar d'ençà la seva aliança amb el PP. La unitat del PSM amb EU, ERC i Verds evidencia a la vista de tothom el final d'aquell somni utòpic de bastir un nacionalisme de dreta sota les runes de l'organització de Mateu Morro. Aquesta possibilitat, que la coalició «Progressistes per a les Illes» obtengui un diputat, és analitzada com una jugada que només afavoreix a la dreta, en aquest cas al PP.

Anem a pams. Després de la derrota electoral del Pacte de Progrés en les eleccions del vint-i-cinc de maig, un clam unitari sacsejà les bases dels diversos col·lectius de l'esquerra social que hem donat suport actiu a l'experiència progressista. ¿Què és el que demanava el votant d'esquerra, l'esquerra alternativa? Els ciutadans i ciutadanes mobilitzats en referència a la protesta contra l'agressió a Irak o contra l'encimentació de l'illa, demanava dues coses essencials per a recuperar alè i poder refer les esperances perdudes: en primer lloc unitat enfront la dreta, i després, canvis importants en les direccions dels partits que havien fracassat. En aquests prop de nou mesos posteriors a la derrota electoral no hem vist cap canvi important en els comitès executius dels partits de l'esquerra oficial. En aquest punt no s'ha fet cas de les exigències de la base. Ara bé, la unitat electoral no podia deixar-se de banda si aquests partits no volien trobar-se, dia 14, amb una situació encara molt més complicada que la del 25 de maig. En principi, la unitat electoral exigida pels sectors de l'esquerra social era en el camí d'anar molt més enllà del que s'ha aconseguit. El militant i simpatitzant d'esquerra exigia i exigeix encara una àmplia plataforma unitària que englobi, en forma de suport actiu, sindicats, organitzacions culturals i de veïns, grups professionals, juvenils... És evident que, en aquests moments, no s'ha aconseguit encara la convergència que es demana entre els partits de l'esquerra oficial i els moviments socials.

La signatura del pacte electoral entre PSM, ERC, EU i els Verds va en aquesta direcció. És una unitat encara pobra, que s'hauria d'ampliar, però podria significar el començament d'una pràctica unitària que, segons com vagin les eleccions, pot arribar a ser alguna cosa més que una simple reagrupació de circumstàncies. És el que haurien d'entendre els dirigents de les formacions que hem citat una mica més amunt. Els sectors socials d'esquerra de la nostra societat demanen molt més que aliances conjunturals.

La crisi del Prestige, la protesta contra el Pla Hidrològic estatal, les vagues dels treballadors contra la precarització laboral i pel manteniment del lloc de treball, en les mobilitzacions contra el consum indiscriminat de recursos i territori, els atacs a l'ús social i a la unitat de la llengua, juntament amb el desenmascarament de la integració d'Aznar en la política bel·licista de Bush i Blair, exigeixen anar més enllà d'un programa en vista només a unes eleccions del moment.

Cada una de les protestes contra la dreta han aconseguit un progrés de les mobilitzacions. Progrés que, fins ara mateix, no va acompanyat amb l'adequat avenç electoral per manca d'alternatives versemblants. Sabem que no es pot establir una relació mecànica entre protesta, mobilització i resultats electorals. Però alguna vegada s'ha d'aconseguir trencar aquesta dinàmica.