El PSM opina. 20/01/2004

El tripartit

L'acord tripartit neix al Principat amb més bones perspectives que no el Pacte de Progrés a les Illes. A les Illes el «Pacte» només ho era de veritat entre el PSOE i UM. Tan sols Mateu Morro, secretari general del PSM, s'atreví a assenyalar les mancances d'aquest acord signat tan sols per a la galeria. Els intents desesperats d'agost de 1999 per part del PSM-Entesa Nacionalista de negociar amb igualtat de condicions eren demonitzats de seguida per part del PSOE i d'UM com un «intent de desestabilitzar a l''esquerra' fent el joc a la dreta». La majoria de mitjans de comunicació, a vegades sotmesos a fortes pressions dels poders fàctics, serviren per a divulgar i fer creure a la població de les Illes aquesta falsa visió del que havia esdevingut entre bastidors. La consigna oficial entre els beneficiaris del repartiment de sous i cadiretes era fer bondat davant Antich i Maria Antònia Munar. Exceptuant les inicials revinglades de l'amic Mateu Morro, a partir de la signatura d'aquell Pacte que no tenia res d'igualitari, la norma va ser el silenci, callar davant el que deien i proposaven els autèntics actors d'aquella magnífica obra teatral que es representava davant els nostres ulls. Els meus amics del PSM també optaren pel silenci, per fer bondat davant les iniciatives de Maria Antònia Munar en el Consell de Mallorca. Les persones i grups de l'esquerra social que els advertírem que amagar el cap dins l'arena com els estruços no era bon camí, no fórem escoltats. La supeditació del PSM i d'EU en el Consell a les iniciatives d'Antich acabaren d'arrodonir la falsificació del que de veritat s'havia esdevingut aquell llunyà més d'agost de 1999.

Quan alguna vegada algú s'atrevia a denunciar el que s'esdevenia, de seguida era cridat a l'ordre i amenaçat amb l'expulsió del paradís, és a dir, del Pacte. Els Verds varen ser qui més seriosament pagaren i han pagat la provatura de ser independents i crítics. Tengueren i tenen tothom en contra. Foren -i són!- acusats de tots els crims que hom podia imaginar. La campanya d'extermini i setge mediàtic va ser tan intensa que determinats sectors de la pseudoesquerra, fent el joc a la dreta, han aconseguit, mitjançant una sèrie de maniobres d'una brutor indescriptible, acabar amb els ecologistes d'Eivissa i Formentera.

A les Illes, malgrat les inicials denúncies de Morro provant de fer obrir els ulls a la gent davant el Pacte secret Antich-Munar, el PSM optà majoritàriament pel silenci, la qual cosa l'ha perjudicat enormement. L'electorat del nacionalisme d'esquerres, partidari de la coherència, uns principis i una determinada ètica política, no ha perdonat determinades claudicacions davant la dreta munarista i el PSOE. A hores d'ara tothom ja sap quin ha estat el preu d'aquestes claudicacions.

El Pacte de 1999 naixia, segons explica ara mateix alguna de les forces signants, ferit de mort. I així varen anar les coses. A diferència del que hem escrit, el tripartit del Principat neix des de la iniciativa de les tres forces signants, en teoria d' «esquerra» (es veurà en la pràctica quotidiana), que pacten amb completa igualtat de condicions un programa. En aquest sentit el pacte entre Carod, Maragall i Saura té moltes més possibilitats de poder avançar que no el de les Illes. La ruptura de vint-i-tres anys de domini de la dreta és un aspecte positiu que s'ha de valorar com pertoca, sempre que aquest govern tripartit signifiqui de bon de veres una alternativa d'esquerra. Però que partits com el PSOE i els ex-PSUC, experts en tota classe de claudicacions davant el franquisme reciclat en temps de la transició i, més recentment, en la tristament cèlebre etapa felipista (recordem l'espectacular enganyiva del PSOE amb l'OTAN!), puguin o vulguin portar endavant un autèntic programa de transformació social i d'avenç en la reconstrucció nacional ja és més discutible. Recordem la recent història del PSOE fomentant el neoliberalisme alhora que precaritzava les condicions laborals, aquell PSOE que fabricava la LOAPA juntament amb UCD, i aquest que dóna suport a determinats elements del Foro Babel, a la llei de partits... Així i tot, com a progressistes i homes d'esquerra, pensam donar un actiu suport crític a totes les mesures del tripartit que signifiquin un avenç autèntic vers més quotes de llibertat, benestar per als ciutadans i avanç en el camí de l'autogovern.