El PSM opina. 31/03/2004

La multa

La setmana passada, en el col·loqui que va seguir la presentació d'una ponència sobre terminologia i tecnologies de la informació, un dels assistents em va manifestar la seva sorpresa de veure com el meu discurs era, en bona part, un discurs contra l'imperialisme informàtic (sic). Una vegada recuperat de l'ensurt que, pel seu torn, em va produir escoltar l'observació, vaig atinar a contestar que, tanmateix, no es tractava tant d'anar contra l'imperialisme perquè sí, com pel fet que es tractava d'un pervers instrument de colonització cultural. En aquell moment no vaig tenir present la notícia de la multa de prop de 500 milions d'euros que la Unió Europea acabava de posar a Microsoft, perquè si no hauria afegit i econòmica. I és que aquest és, de fet, el gran problema que planteja a l'economia mundial -i de retruc, a l'europea- la posició de monopoli que té actualment el gegant informàtic. Vaig escoltar la primera referència explícita al perill de colonització cultural associat a la informàtica, el juliol del 1996 en una conferència que John Perry Barlow -un activista tecnològic- va impartir a Palma. Record molt bé com va començar el seu discurs demanant disculpes per no poder adreçar-se a l'auditori en català, ensems que renegava de la imposició arreu dels estranys costums americans que venien de la mà de la llengua i, també, de la tecnologia. Va ser un discurs ben curiós, sobretot perquè va defensar aferrissadament la identitat com a eina per a superar els efectes de la mundialització, un terme que, em fa molt l'efecte, encara no estava tant de moda com ara, si és que existia.

Així doncs, no em criden gaire l'atenció les raons oficials que, segons tots els mitjans de comunicació, han impulsat la Unió Europea a adoptar aquesta mesura. I no és que dubti de les pràctiques monopolistes i d'abús de posició dominant per part de Microsoft, que segur que hi són i, molt probablement, seguiran essent-hi. De la mateixa forma que, segons assegurava el passat divendres un analista a les planes de l'International Herald Tribune, seria molt simplista creure que la manca de proves fefaents sobre l'existència real d'armes de destrucció massiva seria l'única raó per explicar la negativa d'Alemanya i França a participar a la invasió d'Iraq. No, no és això. Es tracta, tant en un cas com en l'altre, d'aconseguir trencar els monopolis de fet que tenen els Estats Units, i això ho diu un analista americà que sembla no estar gaire per la tasca de pensar que sigui gaire convenient que els europeus puguin tenir una veu diferenciada. I en aquest context no deixa de ser ben significativa la coincidència de posicions i antagonismes entre el govern d'Aznar, tan procliu a retratar-se i a signar convenis amb els cappares de Microsoft, d'una banda, i el seu seguidisme servil en la invasió d'Iraq, de l'altra, contraposat tot això a la posició discrepant de la resta de la Unió Europea. Dit altrament, és pràcticament irrellevant que li hagin posat o no una multa a Microsoft, com també ho és que la pagui o no. I tot això és així sense entrar en cap discussió sobre les bondats i maldats tècniques del programari de Microsoft. Tanmateix, si no fos per l'existència del programari lliure i obert i la seva progressiva consolidació com una eina eficaç en tots els ordres, avui, i més enllà de multes que són xavalla per a Microsoft, ens estaríem demanant -i no seria una pregunta retòrica- quines possibilitats teníem per sortir de l'espiral colonitzadora que hi ha darrere d'aquest monopoli informàtic. Contra això i, avui per avui, l'única solució està en l'adopció generalitzada del programari lliure, tant pels seus mèrits tècnics propis, com pel que tenen d'alliberador d'aquestes imposicions econòmiques i culturals, començant per la llengua. És a dir que la Unió Europea, ensems que malda per cobrar la multa i parar les pràctiques monopolístiques i abusives de Microsoft, hauria de prendre les mesures escaients i necessàries per convertir de forma contundent, decidida i sense por, el programari lliure com l'estàndard europeu. Tota la resta no ve a quedar gaire enfora de ser retxes fetes a l'aigua.