El PSM opina. 31/03/2004

Perfil i perspectiva

Diguin allò que vulguin, facin el que facin, el seu serà un comiat sense bombo ni platerets, ans al contrari, almanco pel que això signa i uns quants més escampats per aquí i per allà, però que hi són. Uf, quin alè! Quin perill tenia que el partit ultradretà de n'Aznar revalidàs la majoria absoluta! Els escrots de la prepotència podrien haver-se inflamats fins a límits tan insospitats, com indesitjables per la salut democràtica de l'Estat Espanyol. La cosa a mi m'acollonia d'allò més, paraula. I quedi constància que no som dels més cagacalces, els que em coneixen ho saben del cert. Aquella gratuïtat de la crispació generada a qualsevol nivell dels estaments del poder, ja era grotescament exagerada. O exageradament grotesca, triïn. L'evident i puntual seguiment de les consignes de Madrid, fins i tot a nivell de paraules concretes, d'adjectius qualificatius, d'argumentacions puntuals davant les mateixes situacions, evidenciava l'obediència cega d'un personal que no es plantejava absolutament res que no fossin les ordres del líder. I això, sempre, en tots els casos, és temerari, suïcida. La dramàtica unanimitat de tots i cada un dels diputats del PP el dia del debat sobre la nostra participació en la guerra de l'Iraq, les riallotes de satisfacció, els aplaudiments enfervorits, entusiastes, aleshores cantaven més que «Operación Triunfo». Més que dramatisme, per a mi el fet supurava una crueltat fora mida, absurda, tristíssima. I d'aquelles noces vénen aquestes dolces. Bono, d'aquelles noces i de la vilesa de l'evident manipulació dels mitjans de comunicació, sobretot la televisió pública, la que tenien fermada tan curta. Perquè potser és real que n'Acebes no digué literalment cap mentida a les seves públiques compareixences, com ara mateix afirmen Rajoy i Aznar. El que obvien és que sempre, en tots els casos, ometre per conveniència part de la veritat, és mentir. Ara repeteixen per pa i per sal que, de moment mos manca perspectiva per poder judicar els fets. Perspectiva. El temps els donarà la raó, abunden. Que quan EUA i tota la resta d'Europa ja donaven per fet que ETA no hi tenia res a veure amb l'atemptat, ells encara no n'acabaven d'estar massa segurs, a posta no ho deien. Que quan allò de les telefonades als directors dels diaris més importants i les cartes de l'ínclita ministra de la cosa d'Exteriors a les ambaixades, s'havia fet amb tota l'honestedat que provenia del convenciment que era el que havien de fer. També, sembla, contraprogramaren la pel·lícula del dissabte a vespre, hora de màxima audiència, i n'enflocaren una d'etarres assassins (que ho són, alerta) perquè, justament, mirau, era la que tenien més a mà i l'altra, la que tenien anunciada per fer, tenia un defecte de fabricació, quines coses. La sinceritat sempre per endavant, home, clar que sí. De manipulació res de res: transparència diàfana. Però l'angelet de la tortada, la guinda, va ser quan n'Aznar va dir en directe per la TV5 que: «No he perdut cap eleccions perquè no era candidat», com el que diu: és Rajoy que ho ha fet, jo no he perdut res. Això, en català de Sineu una mica estrambòtic es diu fer de «poquito». Que pregunti devers el Pla d'enmig l'exacte significat del vocable, si vol saber-ne el net del significat, que jo, a segons qui, li solc cobrar les classes molt cares.