Aixà com el foc
Els tres-cents espartans que moriren a les Termòpiles
perderen la batalla. Punt. Els deu mil grecs que sortiren amb
Xenofont del cor de Babilònia es varen batre en retirada. Punt.
Ja està que tant els uns com els altres demostraren que els
perses no eren invencibles. I a la fi arribà Alexandre. Però no
intenteu que Llorenç Capellà tregui lliçons victorioses de
desfetes aparents. La seva ploma d'avui raja només un sarcasme
impotent i gallinaci.
Només l'encerta en un punt: a Mallorca hi ha més nacionalisme
d'esquerres que mai. Perquè mai no hi havia hagut més de 40.000
vots darrere una llista nacionalista i d'esquerres en unes
eleccions a Corts generals. No és debades que molts d'electors
de les Balears tenim, per primera vegada, la certesa que à la
prochaine traurem el diputat. I no serà grà cies als lúcids
analistes i animosos patriotes Capellà , Mir... Callem. No cridem
la Desgrà cia ni el nom de qui la invoca. Tornem al solc amb la mÃ
ferma, el pas segur, la vista llarga, el cor posat en el 2007 i
la clara consciència que és en dies com avui que tots ens
coneixem. Ignis aurum probat, miseria fortes viros.
|