El PSM opina. 10/01/2004

Llibres sobre George Sand

Potser molt poques vegades un personatge reuneix els requisits humans i culturals per a encarnar ell tota una època històrica. Aquest, emperò, és el cas de l'escriptora i activista francesa George Sand, pseudònim d'Armandine-Aurore-Luce Dupin. Nascuda a París l'any 1804, és hereva, doncs, sense cap gènere de dubtes, de l'esperit intel·lectual de la Il·lustració dels enciclopedistes i, també, de l'empenta republicana i revolucionària de 1789.

La Gran Enciclopèdia de Mallorca fa un breu resum de la seva vida destacant la seva vessant de novel·lista i la seva estada a Mallorca en companyia dels seus fills i del músic Frédéric Chopin. De la Sand periodista i escriptora la GEM diu: «Instal·la a París [després de la separació del baró Dudevant l'any 1831], començà a col·laborar al diari Le Figaro, on conegué l'escriptor Jules Sandeau, amb qui inicià una relació amorosa. Sandeau l'animà en la seva tasca literària i junts publicaren la novel·la Rose et Blanche (1831), sota el nom de Jules Sand. En solitari i ja amb el pseudònim de George Sand, publicà les novel·les Indiana (1832), Valentine (1832) i Lélia (1833), que incideixen en el tema de la independència de la dona i en la rebel·lió contra la societat. Mantengué relacions amb personatges de renom, com Mérimée, Frantz Listz i Alfred de Musset, el qual deixà pel compositor Fryderyk Chopin».

Però l'extensa història dels amors de Sand dóna per a un llibre o més i, per tant, en parlarem en altres articles. Ara volem fer una petita aproximació a la seva vida en general i destacar alguns elements de la seva personalitat.

El llibres que s'han escrit sobre la seva vida i la seva obra són innombrables. A part de la ja clàssica obra d'André Maurois Léila ou la vie de George Sand (Paris, Hachette, 1952), podem citar també George Sand y Fréderic Chopin de Fernando Díaz-Plaja (Barcelona, Plaza Janés, 1999); George Sand de Belinda Jack (Barcelona, Javier Vergara Editor, 2002), i de l'obra George Sand de Jean Chalon (Barcelona, Edhasa, 1992).

Aproximacions interessants a George Sand es poden trobar en l'opuscle del músic Joan Moll i Marquès Frederic Chopin (Ciutat de Mallorca, Govern de les Illes Balears, 1999), en el magífic llibre d'Aránzazu Miró Aquell hivern de Chopin a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Editorial El Far, 2000), en el pròleg de Jaume Vidal Alcover a Un hivern a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Moll, 1993), en el llibre de memòries Chopin de Franz Liszt (Madrid, Espasa-Calpe, 1967) i en els articles de Miquel dels Sants Oliver, concretament en el titulat «Chopin en Valldemosa», pàgines 65-85 publicat en el volum III de les seves obres complees (Ciutat de mallorca, Lleonard Muntaner, 2000).

Interessant és també el petit resum que de la impressionant Histoire de ma vie, una autobiografia de la mateixa Sand publicada en deu volums per Michel Lévy frères, a París, el 1856, titulada també, en traducció espanyola: Historia de mi vida (Barcelona, Parsifal Ediciones 1990).

De totes maneres, la bibliografia referent a George Sand és tan extensa que es fa llarga i pesada la reproducció exacta dels centenars de títols que s'han escrit sobra la seva obra. Wladimir Karénine escriu George Sand. sa vie et ses oeuvres, en quatre volums (París, 1899-1926); el mallorquí Bartomeu Ferrà, aporta el seu Chopin i George Sand a la Cartoixa de Valldemossa (Ciutat de Mallorca, impr. l'Esperança, 1931), obres molt necessàries en el moment que l'escripor es vol enfrontar amb un mínim d'informació amb un personatge tan vital i important dins la història de la literatura.

Ningú com ella ens pot ajudar a definir l'esperit del romanticisme, la generació literària i política francesa que, a partir de 1830, defineix els conceptes culturals dels quals vivim, en bona part, d'ençà aquella època. Després de la derrota napoleònica i la posterior restauració monàrquica, amb el triomf del Segon Imperi a França, assistim al desenvolupament i consolidació de la societat burgesa i de les concepcions damunt l'art i la literatura tal com avui les entenem. Si la revolució industrial comença i es va consolidant a Anglaterra a partir de mitjans dels segle XVIII, a França és el Segon Imperi el que dóna l'esquelet polític i ajuda a construir els fonaments del nou poder burgès sorgit de la Revolució francesa que, a partir d'ara, dominarà el món.

Balzac, Sand, Stendhal o Victor Hugo, per dir tan sols uns noms, marquen per sempre un tipus de sensibilitat que arriba sense interrupcions fins als nostres dies.

George Sand, filla de la Il·lustració, activista republicana antimonàrquica i antiaristòcrata, mai no serà socialista «autèntica» a la manera que propugnen Marx i Engels en el Manifest.

En el fons, com a «senyora de Mohant», com a intel·lectual relacionada amb els personatges més famosos del segle XIX, té més fils que la uneixen amb el poder dels que ella mateixa vol imaginar. Als quaranta anys no ha dubtat, emperò, de redactar els decrets i manifestos revolucionaris de la República; amiga de les idees de Saint-Simon, Charles Fourier, Victor Considérant, Robert Owen, Étienne Cabet o Constantin Pecquer, no ha dubtat a decretar, al costat de Lamartine i els republicans, l'abolició de tots els títols de noblesa.

George Sand, que havia estat a Mallorca amb els seus fills i el músic Frédéric Chopin des del novembre de 1838 a febrer de 1839, és l'ànima de la majoria de decrets i resolucions republicanes del moment. L'escriptora és aleshores la mà dreta de Lamartine i el govern republicà. Escriu les instruccions del govern dirigides als batles de tot l'Estat francès i als departaments. George Sand prova d'impulsar idees avançades en la legislació del moment. En els seus articles demana el vot per a les dones, per als pagesos i per als sectors pobres de la societat.