El PSM opina. 11/01/2004

El plenari de Sineu

El passat dissabte dia tres de gener, a les onze del matí, amb puntualitat començà el plenari a La Sala de la vila de Sineu. Sobretot, i així, per començar a entrar en olivetes, el que s'hi respirava allà dins era crispació, nervis, persones que es mantenen massa fixament la mirada, com si juguessin al pòquer, tu. Que potser no sigui mal símil, aquest que m'acaba de sortir ara mateix, sense encomanar-me a Sant Josep ni a Maria Santíssima, ni res. Per part de tots, tant els regidors d'UM, com els del PP, com els del SI i el del PSOE, tots ells en les seves intervencions traspuaven això que vos dic: crispació, una certa violència verbal. Àdhuc el públic en els seus precs i preguntes estava encomanat d'aquest, diríem, defecte formal. Amb l'excepció, clar, del nostre batle, don Josep Oliver, que feia la impressió, millor dit: volia aparentar tranquil·litat (el «puro» que fumava se li apagava cada dos per tres) que tota aquella funció no anava ni venia amb la seva persona. Però tampoc estava tan tranquil com volia donar a entendre. El tema era important en escreix, es tractava de decidir per unanimitat si l'Ajuntament interposava un recurs contenciós administratiu contra l'acord del Consell de Mallorca sobre la possible revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, i allò que estava en joc era, com vostès ja deuen saber: la ben discutible autopista Inca-Manacor. Els del SI i PSOE demanant acció immediata, i UM i PP que, de bon principi, d'acord, però com que tenien de temps fins dia 20 de gener, es volien ben assessorar per un servici d'advocats i fer les coses sense empentes. I ara faig la treta jo i ara et toca a tu, talment una partida de tennis. Es feren les dotze i mitja, i com que tenia hora donada a una altra banda, me'n vaig haver d'anar. Però, pel que m'han contat, la cosa quedà a l'aire, com el fum. I la meva impressió la mateixa que he apuntat fa una estona: Uns del SI i PSOE que juguen la carta que els toca, allò que han de fer: defensar les seves conviccions i anar al desgastament de la majoria consistorial que governa. I els altres, PP i UM, que diran de boca allò que voldran, però també són honests: estan a les ordres de les directrius dels seus respectius partits. Allò que no es pot demanar a l'Equip de Govern (i això que vaig veure sinceritat a la cara de més d'un: que sentien i pensaven com a sineuers vertaders) és que reconeguin públicament això mateix, aquesta suposició meva, que obeeixen a qui ho han de fer, per tant han de defensar l'autopista. I de moment han d'obrar així, matant el cop, per la quantitat i qualitat del públic assistent, més que res. Crec que no n'hi ha més, de fetes. I quan pegues damunt una encruia de ferrer, primer es gastarà el mall que l'encruia. Sempre.