|
Veniu a dir "Rec-ti-fi-cau!" davant el Consolat
El retorn al Govern de les Illes Balears del Partit Popular ha
significat un trencament amb els principis que han regit la política
lingüística del nostre país des de la recuperació de la
nostra autonomia. Es tractava d'uns principis que havien estat
consensuats per la pràctica totalitat de les forces polítiques
illenques i que es troben recollits a la Constitució Espanyola,
a l'Estatut d'Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística
de les Illes Balears.
Per defensar, mantenir i exigir l'aplicació d'aquests fonaments
legals i l'ampliació del seu abast per promoure l'ús social a
tots els àmbits de la vida i el coneixement de la llengua, la
cultura i la identitat pròpies del poble balear, es necessari
fer-li un escolt al president i al Govern de les Illes Balears
conservadors ara que l'actual legislatura ha començat a rodar.
Us esperam avui a les 20.00 hores, davant el Consolat del Mar per
exigir de manera cívica i respectuosa, però ferma, al cap i a
l'Executiu illenc del PP que "Rec-ti-fi-cau!" la política
d'anormalització lingüística, la injusta rebaixa dels
pressuposts de Normalització Lingüística i Cultura, el
regressiu decret de català per als funcionaris, l'inexplicable
tancament de Somràdio i l'inacceptable projecte bilingüe de
Llei de creació de la Companyia de Radio i Televisió de les
Illes Balears. Serà un acte de testimoniatge al qual quedau tots
convidats, un acte que ningú que estimi el nostre país pot
defugir. Contràriament al que va succeir a altres comunitats,
aquí no hi va haver cap batalla per la llengua, ans al contrari,
tothom va acceptar la denominació científica de l'idioma, la
necessitat de la normalització i l'atorgament d'un estatus de
discriminació positiva cap al català pel fet de ser la llengua
pròpia de les Illes Balears i per estar en inferioritat de
condicions respecte al castellà a causa dels segles de
maltractament oficial, àdhuc de prohibició i persecució. Els
diferents governs que s'han anat succeint des d'aleshores varen
assumir aquestes premisses i, amb més o menys entusiasme, varen
anar impulsant l'avanç de la nostra llengua, a vegades de manera
tímida, a vegades de manera més agoserada, però sense recular.
Ara, per primera vegada ens trobam amb un govern que fa anques
enrera i menysté els avanços aconseguits pels seus
predecessors, alguns, del seu mateix color polític, en un clar
incompliment de les lleis abans esmentades que indiquen clarament
que el procés ha de ser de normalització progressiva i no una
ziga-zaga a mercè dels governants de torn. Els drets lingüístics
dels ciutadans no són negociables. Ningú no pot ser discriminat
per raó de llengua, afirmen la Constitució i l'Estatut. No és
una discriminació per raó de llengua que els cantants i grups
musicals que s'expressen en català no pugin donar a conèixer la
seva música? I que els oients que en vulguin escoltar no puguin?
Aleshores, per què han tancat Som Ràdio, l'única emissora de
les Illes Balears que radiava la música feta aquí i en la
llengua d'aquí? I no és una discriminació per raó de llengua
que no puguis ser atès per funcionaris que t'entenguin i et
responguin en l'idioma que tu has triat? Aleshores, com així han
rebaixat l'exigència de coneixement de català als funcionaris,
fins al punt que alguns hi estaran fins i tots exempts? I no és
una discriminació lingüística que els que volen televisió en
castellà puguin triar entre desenes i desenes de cadenes i els
que ens decantam pel català ho puguem fer només entre unes
poques? No caldria una televisió autonòmica que, tot i
respectant els drets lingüístics dels convidats, tengués el
català com a llengua vehicular, com fan TV3, el C33, Punt 2, i
tantes altres? Aleshores, per què la volen fer bilingüe? Diuen
que defensen el bilingüisme, però no es tracta d'un bilingüisme
simètric i igualitari, que persegueix la igualtat de drets i
deures dels parlants dels dos idiomes oficials, sinó d'un bilingüisme
asimètric, que permet la supremacia del castellà en els àmbits
en el quals és majoritari i vol imposar l'augment de la seva
presència en els camps on la llengua pròpia és la dominant. Un
bilingüisme que no és el que defensaren a la campanya electoral
ni el que signarien molts dels seus votants, que elegiren
igualtat, no asimetria. Es tracta d'una política radical, pròpia
d'èpoques anteriors en que la nostra llengua era bandejada de
totes les instàncies oficials, potenciadora del monolingüisme
de la llengua dominant, això sí, desfressat de bilingüisme.
Malgrat tot, no els servirà per fer desaparèixer el català de
les Illes Balears, que ha resistit situacions encara més
adverses gràcies a l'esforç i la fidelitat dels seus parlants.
El que sí aconsegueixen és rebaixar els drets lingüístics
dels catalanoparlants, fer-nos més difícil viure amb la nostra
llengua a la nostra terra i posar entrebancs a la incorporació
de nous parlants entre els nouvinguts que, de cada vegada tenen
menys ocasions per sentir-lo i parlar-lo. Cal demanar-los que
rectifiquin. Que governin per a tothom, que no discriminin els
centenars de milers de mallorquins que parlam i estimam la
llengua que hem après dels nostres pares i mares i que volem que
també sàpiguen els nostres fills i els nostres néts, perquè
puguin gaudir de la vida i ser-hi feliços dient bon dia i dient
"t'estim". Per fer convenient, atractiu i fàcil als
qui arriben de qualsevol racó del món, el dret que tenen
d'afegir al seu bagatge lingüístic i cultural l'idioma de la
nova terra d'acollida, sense haver de renunciar al seu. Avui a
les 20.00 hores, davant el Consolat del Mar, tenim la primera
oportunitat d'exigir al president i al Govern de les Illes
Balears del PP un canvi de rumb en la política lingüística.
Per això direm, amb una sola veu, "Rec-ti-fi-cau!".
|
