El PSM opina. 25/11/2003

Les futures aliances

Ens apropam al moment «zero» de les eleccions generals i, malgrat l'ambient que es respira a favor d'una plataforma unitària per a les generals de 2004, per part ni banda no es veu una concreció d'aquest desig. Sembla com si les direccions fracassades el passat dia 25 de maig només emprassin les paraules «aliança» o «bloc nacionalista» per a dissimular el fracàs. Cap dels responsables polítics de la desfeta de la nostra experiència progressista no ha dimitit ni molt manco ha explicat els motius de la derrota electoral. Tot plegat, un tèrbol panorama de pors i intrigues internes que no augura res de nou per al proper mes de març.

El votant d'esquerres, els col·lectius i persones que hem donat un suport al Pacte durant els anys 1999-2003 el que voldríem seria una clara explicació del fracàs, un programa mínim que ajudàs a superar les mancances de la passada legislatura. I, el més important: la constitució d'una plataforma que anàs molt més enllà de la unió conjuntural dels acostumats especialistes en renúncies i derrotes que tots coneixem. No pot ser que encapçalin aquesta plataforma aquells que els darrers vint-i-cinc anys han abandonat tota idea republicana i d'autèntic canvi social pensant només en els substanciosos sous que proporciona gestionar els interessos del sistema.

El PSOE, la tímida socialdemocràcia espanyola, immersa en els seus greus problemes interns, pareix que vol anar en solitari, confiant, com de costum, en l'estirada electoral que significa gestionar els rèdits electorals de ser el segon partit de l'estat. Els nacionalistes del PSM, UM i ERC, malgrat els oferiments d'aquests dos darrers per tal que la formació de Mateu Morro encapçali la candidatura, no concreten un projecte d'unitat electoral que, com recordam, ja va fracassar l'any 1999. L'hipotètic bloc nacionalista format per PSM, UM i ERC no té gaire possibilitats de funcionar. I molt menys més ara quan, a conseqüència del pacte d'UM el PP, els regionalistes suporten les crítiques dels seus anteriors socis de govern. I no solament les crítiques! També les ocupacions d'indrets institucionals, les manifestacions i protestes diàries dels anteriorment silenciosos companys de viatge. Definir a Maria Antònia Munar com el «nou Le Pen mallorquí» per les seves desafortunades declaracions entorn de la immigració i UM com el «partit de la grava» no ajuda, evidentment, a crear condicions òptimes per a concretar aquest «bloc nacionalista».

La derrota, malgrat sigui per la mínima de Miquel Àngel Llauger, el candidat que preferien els excarrillistes illencs en el congrés dels Verds, no augura res de bo per al manteniment del matrimoni de conveniència entre EU i els ecologistes. Les ferides causades per la campanya de demonització contra els Verds d'Eivissa i Formentera encara no s'han curat. La possible liquidació de l'alternativa ecologista a les Pitiüses, els atacs que ha patit el projecte verd i els seus dirigents per part de destacats membres de l'anterior Pacte de Govern han creat suspicàcies insalvables. Molts militants verds acusen determinats sectors d'EU, als més sectaris i dogmàtics, de fer el joc al PP amb la persecució que han organitzat contra els seus companys eivissencs i formenterencs.

La victòria política més important que un sector de l'excarrillisme podria obtenir en l'actualitat per a poder recuperar-se de la desfeta del 25 de maig seria aconseguir que el PSM accedís a participar en una aliança amb aquells que l'han criticat sempre de dretà, «petit burgès» i «organització aliada a la burgesia catalana i a Jordi Pujol». A Menorca l'experiència unitària entre excarrillistes i nacionalistes d'esquerra va ser tan negativa que els menorquins no estan per repetir aliança tan traumàtica.

Com s'esdevé en el cas de l'hipotètic «bloc nacionalista» entre UM, PSM, ERC, les coses no estan prou clares en aquest camp. La recent elecció de Margalida Rosselló i la derrota de Miquel Àngel Llauger, que tenia tot el suport de l'aparell d'EU, complica el futur de la coalició més problemàtica que s'hagi bastit mai a Mallorca. A pocs mesos de les eleccions no es veu la necessària renovació de l'esquerra, cap programa unitari, res del que espera l'esquerra autèntica.