El PSM i les aliances
En un brillant article que el sindicalista i antic dirigent de la
LCR Llorenç Buades em feia arribar per Internet titulat «Travessar
el desert: l'esquerra política de les Illes Balears i les
eleccions balears», aquest analitza la terrible pressió
mediàtica que des de fa anys, i ara més que mai, s'exerceix
damunt el PSM.
De tots és sabut que determinats poders fàctics econòmics i
polítics, emprant tots els mitjans al seu servei, volen
consolidar la dreta regionalista, en aquest cas UM, que, pel que
hem vist, no ha tengut cap problema a pactar amb el PP. La pressió
mediàtica, amb ajut fins i tot de determinats sectors de
l'extrema dreta falsament nacionalista, van en el camí de provar
de consolidar un espai, en benefici d'uns hipotètics
capitalistes «nacionalistes», on, per art de màgia, haguessin
desaparegut les diferències polítiques i ideològiques entre
dreta i esquerra. Per a gent com a Mateu Morro i bona part de la
direcció del PSM que creu, basta llegit el llibre Per Mallorca (Palma,
Documenta Balear, 1997), que els partits són l'expressió política
dels interessos de determinades classes socials i sectors de la
societat, aquestes «proposicions» deuen semblar barroera
xerrameca de desenfeinats, enemics, això sí, dels valors
tradicionals de l'esquerra mallorquina. Com va dir algú, els qui
neguen que hi hagi diferència entre dreta i esquerra sempre són,
lògicament, de dreta.
El projecte d'avançar en la dretanització del PSM passaria, com
molt bé explica Llorenç Buades en el seu article, per anar
deixant de banda els elements més coherents del nacionalisme,
com poden ser la preocupació per les qüestions relacionades amb
la justícia social, amb l'ecologisme, amb la protecció dels
nostres recursos i territori. La batalla seria per fer-lo
transigir en aspectes cabdals com són la lluita per la igualtat
de totes les persones que viuen i treballen en la nostra
comunitat i, especialment, aconseguir que el PSM fes marxa enrere
en la denúncia de determinades corrupcions polítiques. Alguns
dels teòrics d'aquesta via envers la dreta han arribat a
justificar fins i tot la construcció indiscriminada d'autopistes.
En el fons voldrien un PSM corrupte i en aquest sentit teoritzen,
sense avergonyir-se gens ni mica, que «mentre el PSM no tengui
un polític condemnat per corrupció com Gabriel Cañellas, el
nacionalisme no avançarà».
Es tractaria d'anar creant les condicions per tal que el PSM anàs
deixant de banda les seves històriques definicions d'esquerra
per tal que una hipotètica classe dirigent empresarial es pogués
identificar amb un projecte nacional teòricament «neutre»
respecte als valors que conformen la ideologia que defineix la
dreta i l'esquerra. La falsa il·lusió d'aquesta dreta i extrema
dreta al servei d'aquests obscurs interessos empresarials seria
inventar, ja que en la realitat no la trobam per part ni banda,
una direcció burgesa «nacional», conservadora. Una burgesia «nacional»,
que no tengués problemes de denúncia per part de sectors com el
PSM, que pogués fer la migdiada satisfeta, engreixant tranquil·lament
fent autopistes, consumint recursos i territori, exportant els
diners al Carib, narcotitzant la nostra societat amb l'avariada
mercaderia del «ja no hi ha dretes ni esquerres». En fi: una «tercera
via» a la valenciana, condemnada al fracàs nacional com la
valenciana, condemnada a la dretanització unidimensional com la
valenciana.
Com es pot comprovar, el debat de les possibles aliances per a
enfrontar les eleccions generals de l'any vinent és ja obert en
el si dels sectors progressistes illencs. L'esquerra oficial
encara no s'ha recuperat de l'esbatussada general del passat mes
de maig. Sovint, la cursa per fer aliances amb les mateixes
burocràcies fracassades fa l'efecte d'una fugida cap endavant
per a amagar les responsabilitats concretes que es tenen en la
derrota. Cap dels dirigents de les formacions que feren malbé la
nostra experiència progressista no ha dimitit. Tampoc s'ha
lliurat al possible votant d'esquerres un mínim de programa comú
que faci recuperar la il·lusió en un vertadera alternativa a la
dreta de sempre.
|