Bocamolls
La consigna és Tothom contra el País
Basc i l'operació d'insults i desqualificacions ha començat
com un espectacle; allà on no arriba la intel·ligència i hi
queda només insolència -perdoneu-me la rima-, se senten coses
no sols anticonstitucionals, sinó clarament delictives;
assimilar ETA, Jordi Pujol, Esquerra Republicana i PNB tot en el
mateix sac és delicte, i revela una manca esfereïdora
d'arguments. Més risible és encara la irritació per la paraula
immigrants, que, de sobte, han descobert que és lesiva
per a la sagrada unidad de la patria, essent com és un
mot usadíssim per la ciència i per la gent (per què sempre
preocupats pel català que ara es parla? Què passa amb
l'espanyol que ara es parla?): vol dir deixar el país d'origen
per anar a viure a un altre país; que què significa país?
Ai, les llacunes constitucionals! A part de no dir-nos quin és
el tractament que li hem de donar a la nòvia de l'hereu -una qüestió
que em té angoixada, amb el cor oprimit- tampoc no defineix què
és un país. ¿No heu parlat fins a la sacietat dels immigrants
de Catalunya? ¿I no us referíeu als murcians i al extremenys i
als andalusos i tota aquella dissortada gent que no podia viure
al seu país i va passar els tràngols de la immigració
sense que el govern central aixequés una cella?
No sols això: tal com publicava l'AVUI hi ha un text del
ministeri d'Educació, Cultura i i Esports, editat conjuntament
amb la comunitat autònoma de Madrid, on es parla d'immigrants
per referir-se als qui, vivint a Madrid, parlen català, basc o
gallec. Com ara el Nani Riera, diguem-ne.
La presumpció d'innocència és també rebregada cada dia, i hom
acusa sense proves diaris sencers i centres d'ensenyament, i hom
practica detencions que després, per imperatiu legal, ha d'anul·lar,
obviant els danys morals practicats a ciutadans innocents i la
cura i el respecte que diu la Constitució que se'ls deu. ¿I què
me'n dieu del mandat segons el qual l'Estat ha de tenir especial
cura de les llengües altres que el castellà?
¿Quines sancions, ni que sigui, no ja legals, com caldria, sinó
disciplinàries recauen sobre els bocamolls que així ofenen la
llei? Cap ni una, i ara! El que és delicte és ser basc. I això
és l'antesala del feixisme. Necessitem amb urgència una
renovació. Tant se val com sigui, però aquest estil xulesc, de
menyspreu a la llei i d'acoso y derribo del poble basc és
intolerable.
|