El PSM opina. 21/10/2003

PSOE a la fí. I el PSM?

Després de la cita del Consell Polític del PSOE, a la fi hem aconseguit veure fins on arriben les conviccions que, en matèria de llengua i, sobre tot, en matèria de país, té el partit amb més escons a l’oposició.

Resulta aclaridor veure com es fonen i confonen raons, principis i objectius, tot en una incòmoda amalgama de colors amb un sol objectiu: el poder.

A un dels altres partits de l’oposició d’avui, una de les grans explicacions de la destrossa electoral ha estat fins que ningú no l’hi posi remei, el transvasament de vots al PSIB, que ara resulta que era PSOE, això a pesar de l’èxit en la gestió de les àrees que es varen escometre de l’any 99.

Idò que volen que els digui, molt malament es deuen haver fet les coses per aconseguir que un partit, amb l’escassa credibilitat del PSOE a les Illes, recordin les èpoques en que el PSOE estatal ens negava el pa i la sal, hagi aconseguit fer creure a l’electorat allò de més PSIB i menys PSOE.

Resulta que sa credibilitat era un dels grans actius d’aquesta formació política fins que es va deixar, de bona fe puc admetre-ho, però molt erròniament, que es trametés a la població el missatge, i la trista realitat, que UM feia i desfeia en matèria urbanística, sense que ningú li aturés els peus, les raons d’això les cerquin allà on vulguin, jo no m’atreveixo a pensar més enllà de la incapacitat per analitzar la realitat social de les Illes, perquè si no li atorgo en això dita manca d’actuació, les altres possibilitats se’m presenten força improbables, donada precisament la trajectòria dels actuants d’aquest partit, que tots vostès han identificat perfectament com el PSM.

Veuen? Si quan jo he escrit, credibilitat, èxit de gestió, bona fe, vostès han identificat immediatament el PSM, encara no tot està perdut, donat que això significa que en alguna part del seu subconscient, vostès estan convençuts que aquesta ensopegada, ha estat més fruit de l’error en l’anàlisi de la realitat, que en una mala utilització del poder, i això és el que em fa sentir orgullós de pertànyer a un partit com el PSM, la llarga tradició de persones amb dedicació infatigable, i amb l’honor exigible a cadascú.

Ara que es produirà en un relativament breu espai de temps, el relleu de les persones que varen dur a terme el projecte dels darrers vuit anys del PSM, els hi ve damunt una feina prou engrescadora, ja que sobre tot resulta penós intentar escenificar per part de determinats interlocutors, postures ara contràries en aquelles, que abans es varen permetre, essent Govern, al soci UM.

Una i un altra vegada el mateix, credibilitat, el missatge l’han de donar persones amb credibilitat, la manca de canvi real podria dur al ciutadà a pensar que la base del PSM és molt pobre, quan resulta que som el partit amb els militants i votants amb millor formació acadèmica de l’arc parlamentari, resultaria curiós donar una imatge semblant, no?

Em consta que alguns dels que han estat en segona fila, ballant al compàs que els tocaven de la Direcció, interpretaran això com una agressió no justificada, i jo diria que els tocava haver intentat canviar la música, que només els ossos ensinistrats ballen al so que els toquen, i si no ho varen fer devia ser perquè els agradava el ritme.

No se que en sortirà de tot aquest procés que s’ha engegat, però si que demanaré i/o exigiré és, que siguin qui siguin els elegits per a dur endavant la tasca de fer país de l’òptica del PSM, siguin capaços de assumir les línies que els marquin les bases del partit i puguin fer que els votants i militants es sentin orgullosos dels seus representants, només així arribarà el PSM un dia a governar.