Paraules de Barceló
No pensava escriure dels premis asturians de les ciències,
les arts i les lletres. Crec que els media n´han donat in
extenso tota casta de notÃcies. Hem llegit les entrevistes i els
discursos de la Sontag, del Lula (me va encantar una pancarta en
un edifici: "Lula mola"), de l´Habermas, de la
Mernissi, de la Goodall, del Kapuscinski... Tots han dit mots
plens de saviesa i de reivindicacions: contra la fam, contra la
guerra d´Iraq, contra la destrucció de la biodiversitat i del
medi ambient, contra la ignorà ncia, contra el racisme, contra la
desigualtat social, etc. Emperò allò que he notat a faltar,
tant en els media estatals com en els locals (amb alguna excepció)
són les paraules que va dir Miquel Barceló a la Universitat d´Oviedo
el passat dijous 23 d´octubre de 2003 en una conferència
sincera, neta i lluitadora on, a més a més de parlar de la seva
pintura amb mots carregats d´emoció i senzilla veritat,
aixecava un manifest fort, dur i combatiu en defensa de la "seva"
Mallorca, de la "seva" Àfrica, del "seu" Món:
del Planeta. He fet un trà iler traduït al català .
Llegiu mot a mot: "Que vaig néixer a Mallorca, Felanitx, us
assegur que és cert. Que la vida molt agreste i amfÃbia dels
meus primers anys va ser fonamental en el desenvolupament d´una
certa estètica personal, sembla evident. Però ho és molt més
encara, la terrible angoixa de veure deteriorar-se i degradar-se
el territori de la meva infantesa amb una velocitat de vertigen.
La combinació de cobdÃcia i estupidesa ha donat a Mallorca
resultats catastròfics. Allò que ara resulta determinant en la
meva estètica no és tant el fet de posseir aquest univers
mediterrani que hem après a reconèixer a Atenas, Pompeia i
Paestum, com la seva pèrdua irremeiable. En una illa que fa a
penes 50 km., es pretén construir autopistes i doblar la
capacitat de l´aeroport, que ja és desmesurat. Fins i tot
tendrem dret a un camp de polo amb la seva urbanització,
evidentment en un dels paratges més verjos però també més
secs de l´illa. Per què us cont tot això? Podria continuar
durant hores la llista de desastres passats i prevists, que és
enorme en un paÃs tan petit. Us cont això perquè el premi que
tenc l´honor de rebre s´argumenta en la meva aportació a l´art
amb una estètica mediterrà nia. Probablement és cert ja que, al
cap i la fi, un no tria la seva estètica, almenys no tant com un
mateix pretén. Però aquest món mediterrani ara ja és sota
unes gruixades capes de formigó i ja són altres llengües les
que se senten als molls, on velocÃssimes mà quines marines
ocupen el lloc dels desapareguts i vells llaüts."
"Joan Miró, el millor artista que ha fet feina a Mallorca,
a finals dels 70, quan li demanaren sobre la pressió urbanÃstica
i la indústria turÃstica, va dir (i era un home de poques
paraules): "Els mallorquins són beneïts" És curiós
que no se citi mai aquesta frase de Miró, del qual a Mallorca
usen i abusen de les estrelletes i llunes com anagrama de
dubtoses empreses, mentre es deixa dins el marasme més absolut
la Fundació Miró que va voler llegar-nos al mallorquins, que
sembla que fem tot el possible per donar-li la raó."
I després de denunciar la tragèdia de les pasteres dels
emigrants estavellant-se contra la còmoda Europa, l´absurda i
injusta guerra d´Iraq i l´Eurodisney del món de l´art, acabÃ
defensant el mester dels pintors: "L´art com a metà fora mòbil
i canviant de l´Univers, una visió global del món, una pintura
que estableixi relacions amb el món, no ja representant-lo, una
visió en profunditat davant les estandarditzades mirades
superficials."
Unes paraules barcelonianes vindicatives i reveladores, amarades
d´independència, de coratge, de compassió i de lluita. Un
manifest històric...
|