|
«El Empastre»
Quan, a l'edat de catorze anys vaig davallar a Ciutat a
estudiar, com que vivia a ca un conco aficionat al toreig, vaig
començar a saber que hi havia la lídia seriosa i l'altra, la de
per riure, que vaig saber que es deia «El Empastre», i que es
dedicaven a fer jutipiris a una vaqueta relativament brava, a fi
i efectes de moure la hilaritat de la clientela. També he vist
toreros (no diré noms) que pretenien fer creure que ho eren de
veritat, i realment el que feien era més riure que «El Empastre»
pròpiament dit. Però, clar, així, en fred, per definició,
tota caricatura és cruel. Suposadament graciosa, però cruel. Al
torero «Josemary de Quintanilla» em referesc, que en comptes
d'actuar com l'estadista que pretén esser, fa rialles. Rialles
tristes quasi sempre, a dir ver. Així, al vol: EPrestige encara
raja «filets de plastilina» negra; no s'ha depurada cap
responsabilitat que jo sàpiga. Ans al contrari, al Rajoy l'han
fet l'hereu de la cosa. Seixanta-dos militars morts, perquè els
feren volar de tornada de l'Afganistan en un avió de saldo d'una
companyia de saldo, anomenada UM-AIR; les «caixes negres»
casualment no enregistraren res, quines coses; ara sembla que mos
volen fer creure que va caure, perquè una cambrera de l'aire
havia begut. Déu meu, quina cara! S'envien a l'Iraq un milenar
llarg de militars, molts d'ells amb la medalleta d'en «Santiago
Matamoros» penjada pel coll. I això que hi van en missió
pacificadora, proclamen. Poc després s'adonen del numeret, i es
despengen la medalla i se la posen dins la butxaca, supòs. Un
Pla Hidrològic que no s'aguanta ni amb crosses; ningú del
Govern ha pensat que quan la pressió de la correntia de l'Ebre
disminueix, l'aigua de la mar empeny cap endins? A Tortosa hi ha
llocs on el riu es pot travessar a peu, que jo ho he vist. També
s'hi pesquen llobarros, senyal clar d'aigües salabroses. El
Delta perilla ferm. Ells: deu n'han entrades, deu n'han de sortir.
Es regalen un fotimer de milions d'euros al senyor Busch, perquè
vagi fent. Es dedica un bon sarró a fer volar molt amunt un tal
Pedro Duque per fer uns experiments que no han explicat, o jo no
he sabut trobar-ho als papers, però que a mi no me llevaran del
cap que no sia per figurera punyetera. Ara es parla d'augmentar
les despeses en defensa. Mentre: vuit milions de pobres de
solemnitat pasturen pel solar de l'Estat Espanyol. Que els bombin.
Espavilau, que són dos dies. Ensenyament públic en precari. Id.
sanitat. Id. transports públics. Id. tantes coses. També es
parla de cometre atacs preventius a qui faci un oís massa fort,
al més pur estil ianqui. Quina barra! Això sí: tot lladrant de
cap de nas al més pur estil de Texas. Anar fent amics, vaja.
|
