El PSM opina. 01/11/2003

«Ca na brutes»

Tenia un amic, d'aquells que s'arrosseguen des de l'adolescència, o qui sap des de la infància, i que llavors s'esvaeixen de la teva vida sense adonar-te'n, la família del qual tenia una parada de fruites i verdures a un mercat de Ciutat, quan aquesta mena de negocis anaven vent en popa. Me'n va ensenyar tots els secrets!

Era un delit recórrer amb ells les bullícies sabatines entre la gentada i sentir, ni que fos la veu d'un ancestre, les minucioses explicacions que et donava. «Aquest, -i m'assenyalava un placer just amb un moviment peculiar de celles- , és el rebentador dels preus: compra i compra i quan té una endemesa acumulada ha de rebentar el mercat. Tothom el vetla, quan posa mà al cartellet del preu, i tremola. Aquell altre no sé com s'ho fa però pot vendre els productes molt més cars que la resta. És com un aristòcrata de la venda. Veus -em deia- té de tot, no amb gaire abundància però sí que hi sobresurten els productes selectes, els que només saben trobar-los el gust els paladars exquisits. I no et creguis que ho tengui per mostra, hi van les senyores més ben emperifollades de tota la plaça i ell els atèn amb simpatia i els porta les senalletes fins al cotxe o a la parada del taxi. Fet i fet, crec que si l'altre és el terror, aquest és l'enveja de tot el mercat. No cal que carregui massa caixes, ni que tragini un excés de mercaderia, basta que ho tengui tot endreçat i polit i tot de la millor qualitat. És l'únic -reblava el clau- que es permet el dilluns tenir tancat. Aquests altres -assenyalava un trast de verdures i hortalisses- tenen la seva pròpia collita per això tenen els productes de temporada a un bon preu i d'una qualitat excepcional». Recórrer les parades del mercat era també aprendre una lliçó d'història i de sociologia. Les parades reflectien molt bé el teixit humà de la ciutat: les classes socials. Però també aventuraven noves maneres de pensar... «aquests a vegades no tenen ningú perquè escatimen les bosses de plàstic...». «Aquests sense ser res de l'altre món venen molt perquè són molt ràpids a l'hora de despatxar i tenen fruita i verdura i la gent pot fer la compra tota aquí, sense haver de fer gaire coes».

Però el que més em va sorprendre de les ciceronianes explicacions va ser quan ens trobàvem davant un trast que tenia la fruita malgirbada, plena de cops i fins i tot alguns caramulls regalimaven de descomposicions. «I aquest? Li vaig demanar amb una interrogació gairebé còsmica, tot volent-ne descobrir tots els misteris...». Aquest també ven, enc que sembli mentida, no és que sigui especialment descuidat però tota la vida ho ha fet així, compra barriscos de tercera categoria, a vegades, ja fan brou quan els descarrega, i els tira de qualsevol manera damunt el trast. Hi ha gent -i m'ho digué amb cara compungida- , molta gent, que té poc poder adquisitiu i massa boques per omplir, no poden menjar plàtans si no és amb una mica de tara o que s'estimen més gastar-se els diners en altres vicis. A vegades, dins el barrisc li entra algun producte de qualitat mitjana que ell fa servir d'esca, el posa a molt bon preu, com si fos de tercera, però, a canvi, obliga les senyores a comprar molta quantitat de la fruita que té a punt de podrir-se». No sé si m'ho va dir ell o ho vaig somiar, que en aquest trast li deien de malnom ca na brutes. No sé per què aquesta darrera imatge m'ha vengut al cap aquests dies de bullícies, on la nostra terra vol ser malmesa per autopistes i cinturons, on han derogat el flagell i assot de les mil plagues, que era l'ecotaxa. On, sobretot, el segon majorista alemany ha anunciat que reduirà en un 15% el preu dels viatges a les Illes Balears. I on experts d'una gran Convenció, que es fa aquests dies a Palma, del segon mercat potencial, els anglesos, s'han queixat que l'oferta complementària a les Balears és cara. Un paquet de tabac ros val la meitat que a Anglaterra, només per posar un exemple... Tot plegat, ens encaminam cap el tot inclòs, que serà molt pitjor que l'ecotaxa i suposarà la mort de molts de comerços -la dita oferta complementària- que suren al voltant de l'hosteleria. Només podran vendre gambaners a un euro i mig, pilotes de plàstic de dos euros i algun matalàs inflable d'usar i tirar. De tot el mercat potencial, haurem barriscat el de més poc poder adquisitiu i transformarem la nostra illa en un trast degradat, on el sol serà com a molt -si no produeix càncer i ens el priven com el fumar- una mica d'esca, com els productes de mitjana qualitat que de tant en tant li entraven en aquell barriscador... I qui sap si també ens diran ben cara alta ca na brutes!