Ara i en l'ORA...
No de la nostra mort. Però sà que només ens manca dir amèn.
I llavors com bestioles orades a qui un ser estrany ens ha donada
corda, potser per espassar-nos els nervis, podrem recitar, bĂblicament
i exhaustes, les jaculatòries que fèiem servir, en temps de la
negror, de la negror franquista -ho heu intuït bé!- per assolir
un estat de glòria fictici que devia ser el cel. Si fa no fa com
ara que les negrors es repeteixen emmidonades també de blau i
propagades per l'esperit no bĂblic d'unes gavines ferotges, que
res no tenen a veure amb les plĂ cides colometes de les nostres
iconografies infantils.
Perquè el ciutadĂ RodrĂguez, que quan parla en catalĂ , cosa
que hauria de ser normal i corrent, Ă©s com si fes l'ullastre
esbrancat, se li va ocĂłrrer omplir ciutat de llorigueres i
forats, forats i llorigueres per on someretes metà l·liques
cerquen redós i aixopluc i perquè, en una teoria ben pendular
de l'existència humana, després d'haver perdut els nervis tot
fent mitja hora llarga, o tres quarts, de coes i inĂştils i
kafquianes ziga-zagues per tanmateix arribar tard al nostre
santuari laboral, es trobi la recompensa de trobar un lloc, quasi
uterinament maternal, on deixar estacades les nostres cames
supletòries. I passades les hores, concentrats només en l'estrès
laboral, sense interferències alienes d'haver d'anar a moure el
cotxe, que això és picaresca indecent, o de tastar amb l'ai al
cor el vidre del parabrisa per veure si hi ha un paperet cirròtic
amb Ă nim de lesionar les nostres butxaques, que hi ha dipositat
l'agent de l'ORA. I llavors acabada la jornada un bon porro, una
nespla crematĂstica perquè les llorigueres no les varen fer amb
les ungles, sinĂł que maquinotes i homes treballaren a escarada
dia i nit i això costa diners que s'han de pagar. Coa, úter,
porro, en nĂtida oscil·laciĂł pendular. Però vet aquĂ que
encara hi ha ciutadans que perquè només han d'anar a comprar o
qualsevol altre fotimeria amb què els humans entretenim la
nostra existència, vet aquà que aquesta gent encara fa servir
la zona blava de l'ORA i són gairebé uns pecadors i uns errats
de comptes perquè no només defugen del redós climatitzat de la
lloriguera sinó que a més embossen la ciutat i els seus
accessos. Els altres no! perquè amb el porro que els foten en
passar per caixa, gairebé leviten i tenen la virtut -haver pagat
a preu de canari jove un servei té aquestes recompenses-
d'enlairar-se per damunt dels pobres i estrets pecadors que
encara fan servir l'ORA. I com que Ă©s una obligaciĂł dels poders
pĂşblics que tots els ciutadans siguin iguals, ara per no sabem
quina estranya regla de tres a la biorxa ens apujaran les tarifes
de l'ORA per tal de contribuir a pagar les oneroses obres del
ciutadĂ RodrĂguez. I no passarĂ res... perquè aquĂ nomĂ©s
passa alguna cosa greu quan un pacifista magre i escanyolit salta
a la gespa de Son Moix o quan una plataforma impedeix que la
madona de la clastra pugui fer horeta en pau. Ara els comerciants
del centre, encarida l'ORA fins els lĂmits insospitables, veuran
incrementades les seves vendes i els turistes alemanys faran
mambelletes d'alegria i el secretari d'Estat per al Turisme
s'haurĂ de fer infusions de flor romanial per contenir l'alegria
que li comença a descosir la pell i això el pot portar, si no
fos pel rondallĂstic remei, a la tomba. I l'encareixen a Palma i
també a Inca perquè també tenen un pà rquing i ara l'haurem de
pagar entre tots. I encara tenen la barra que si han d'apujar les
tarifes de l'ORA Ă©s per evitar embossos i problemes de trĂ nsit.
I nosaltres a callar i a no dir res, a pagar religiosament no fos
cosa que, emputats com anam, ens matem una mosca amb massa
energia i llavors ens afuĂŻn el del bigoti, el governador civil,
el virrei que ara anomenen delegat del govern, i ens posi una
multa d'un bon grapat de milers d'euros, que això va a l'engròs,
per indecències públiques o vés a saber per què. I si tens
mosques blau.... Mentrestant, a CalviĂ , que no tenen pĂ rquing
feren una viada a llevar-la, l'ORA. Al contrari que a Ciutat i a
Inca que cada any n'hi afegeixen un trosset més.
ť
|